La Mirada Política
Roger Rosich
“Fer república” és una de les expressions més emprades en la política i el periodisme polític català d’aquests darrers mesos sense govern, amb aplicació de l’article 155 de la Constitució i amb polítics presos i exiliats.
“Fer república” com a concepte de bastir “el país que volem”: lliure en primer lloc, però també més just i equitatiu. Vol dir també “fer Estat” a partir dels resultats de l’1 d’octubre i de la proclamació del Parlament.
Per tot això, és un concepte en el qual se sent molt còmoda la CUP; però també Esquerra Republicana de Catalunya, pel seu propi nom històric, i per la nova formació Junts per Catalunya, fidel a ultrança del liderat i la causa del president Puigdemont. Aquestes dues, però, i sobretot en camps del PDeCat i d’Esquerra, són cauteloses en l’ús del concepte: ja prou escapçades han quedat amb una Justícia espanyola que actua amb un arbitri subjectiu en vers els “processats del Procés”.
La voluntat republicana catalana ve de lluny. El republicanisme és arrelat en la història política catalana i és un eix motriu comú de la política contrària al règim espanyol del segle XIX i primera meitat del segle XX. El republicanisme es va apaivagar al llarg de quaranta anys de boira franquista, on el combat era un altre, i en la Transició, la monarquia va ser considerada un mal menor. I de aquellos polvos, estos lodos…
I de l’independentisme i de la pèssima gestió d’aquest per part de l’Estat espanyol i el seu cap, el Rei, el republicanisme català ve carregat de raons. Els discursos del monarca alliçonant-nos, comprant el discurs oficial del govern Rajoy, i no exercint de primer entre igual, no gestionant amb el diàleg, li treu la condició de sobirà mitjancer a Catalunya. A Felip VI li va poder la genètica borbònica…
Tanmateix, el republicanisme català també té molt més de propi i que l’encaixa amb els valors republicans d’arreu. Té una manera de ser i pensar pròpia. Dels nostres valors i principis rectors. Som, per exemple, un poble molt més aconfessional que la resta de pobles de l’Estat: ho veiem en el debat a les escoles o amb qualsevol Setmana Santa.
Som també esmerçadament democràtics. Tenim una articulació profunda i diversa de la democràcia i dels seus valors com a societat. D’aquí també, en part, el nostre interès per la Unió Europea. I de valorar la participació i la llibertat com a exponents.
El republicanisme català és, a demés, molt transversal i incloent. Creiem en el civisme i en la civilitat. Articulem una societat viva en centenars d’associacions que ens teixeixen com a poble. I creiem i respectem molt les nostres institucions. L’antiguitat històrica de la nostra sobirania i governança envernissen aquesta imatge institucional pròpia.Tenim clars els nostres valors republicans, i aquests sempre són la llavor de molt més: si més no, de mantenir-nos ferms i resistir.
Roger Rosich és analista polític