La mirada política
Roger Rosich
La connexió dels dos trams de tramvia de Barcelona per l’Avinguda Diagonal sembla que seguirà sent protagonista una legislatura més, de la política del Cap i Casal.
Va ser l’alcalde Hereu (que lluny sona políticament) qui es va enfangar en una consulta ciutadana, que va ser un desastre. I avui és l’alcaldessa Ada Colau (la qui parlava de màxima participació ciutadana) la que no ha consultat els barcelonins i barcelonines quin és el millor model d’enllaç per la Diagonal. Potser fa bé de no preguntar, clar.
Després d’Hereu, l’alcalde Trias va aparcar el projecte per centrar-se en la reforma del tram Passeig de Gràcia – Plaça Francesc Macià, dotant aquell tros de la Diagonal d’unes voreres endreçades i elegants de passejar. Un projecte exitós que amb la hipotètica arribada del tramvia es destrossaria sense temps ni d’haver estat amortitzada la gran despesa. També això cal tenir-ho en compte. Així com el criteri dels veïns i comerciants de la zona que viurien un altre període d’obres consecutiu…
Potser per part de la Casa de la Ciutat es deu pensar que els veïns de la zona tampoc votaran en un futur a l’alcaldessa Colau… La pregunta, però, hauria de ser: l’equip de l’alcaldessa és conscient que potser a la major part del seu electorat no li importa gaire què es faci amb la Diagonal?… I, vulguin o no (potser per l’oposició del grup Demòcrata al consistori), el tema no deixa de ser central en l’agenda política de la ciutat, així com la voluntat del govern municipal de tirar pel dret.
Urbanisme i mobilitat
Les polítiques urbanístiques i de transports mai són un tema menor en política, i les decisions a les quals es dóna prioritat poden marcar la vida política d’una ciutat.
Mirin el cas d’èxit del tramvia de l’aeroport de Lió, connectat amb l’àmplia ciutat metropolitana, en una de les metròpolis més importants de França, reeixidament governada per l’alcalde socialista Gérard Collomb des de fa setze anys.
O el cas de Florència. Saben que Matteo Renzi va arribar contra pronòstic a l’alcaldia de la ciutat italiana (en gran part) perquè va fer una forta aposta política perquè el tramvia no passés per la plaça del Duomo? Ell proposava que es fes un altre traçat i eliminar la circulació de vehicles per la plaça de la catedral. I va ser un cas d’èxit.
Sens dubte en el cas de Barcelona cal tenir en compte tots els estudis i opinions. El projecte de la connexió del tramvia per la Diagonal suposa massa com perquè el govern Colau el tiri endavant cegament i en minoria, sense escoltar l’oposició. Seria una obra urbanística magna en la qual cal ponderar el caos del trànsit, en una ciutat ja molt congestionada. Es faci el que es faci, ha de ser un projecte sostenible en totes les declinacions del terme.
Que Barcelona es pensi contínuament a si mateixa és molt bo, però sempre cal fer-ho amb consciència de passat, present i futur.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
