14.1 C
Sant Gervasi
| Dimarts 02 de març de 2021 |

Els jardins de Joan Vinyoli

Són uns jardins oberts, sense tancaments, amb un camí de sauló que els travessa longitudinalment de punta a punta.

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Explorar el Jardí

M. Josep Tort

Aquests singulars jardins, situats entre els carrers Manel Girona, Francesc Carbonell i el passeig Joan Bosco, estan dedicats a l’il·lustre poeta català, Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984), veí de les Tres Torres. Es van construir a la dècada dels anys noranta amb la finalitat de dignificar l’hostil entorn urbà -situat al llindar del nus viari de la plaça Prat de la Riba- i mitigar el soroll produït per la gran densitat de trànsit que hi circula.

Els jardins estan situats sobre un gran pàrquing soterrat i al costat d’un grup d’habitatges d’obra vista projectats per l’arquitecte Josep Antoni Coderch (1913-1984). El conjunt residencial s’anomena Les Cotxeres, en memòria de les antigues instal·lacions industrials que es van habilitar en aquest indret, en arribar el tramvia a Sarrià l’any 1879. Cotxeres i tallers de construcció i manteniment de tramvies, un motor econòmic que va donar feina a un munt de sarrianencs.

Bronce d’Antoni Gaudí amb les cases de l’arquitecte Coderch. © M. Josep Tort

Els jardins de Joan Vinyoli tenen una superfície de 6.453 m2 i ocupen tota l’amplada de mançana que confronta amb el passeig Joan Bosco. Són uns jardins oberts, sense tancaments, amb un camí de sauló que els travessa longitudinalment de punta a punta, que s’ha convertit en el pas més freqüentat pels veïns i vianants de la zona.

El projecte d’enjardinament es va centrar en la creació d’un mur vegetal prou elevat que permetés ocultar els carrers adjacents i aïllar-los del caos viari. Es va optar per construir dos talussos en forma de duna, disposats en paral·lel al Passeig Joan Bosco, sobre els quals s’hi van plantar rengleres d’arbres d’alçada i ràpid creixement com els pollancres (Populus nigra) i les tipuanes (Tipuana tipu).

Camins, tipuanes i palmera canària. © M. Josep Tort

Alguns pollancres s’han substituït per sapindals (Koelreuteria paniculata), un arbre originari del sud-est asiàtic, popularment anomenat arbre dels fanalets pels seus característics fruits capsulars, translúcids i molt decoratius. Quan maduren van canviant del color verd al vermell i al marró fosc. És un arbre caducifoli, de creixement lent i molt resistent a la contaminació i altres flagels.

El camí de sauló que serpenteja al costat de les dunes ofereix interessants vistes del jardí i, tanmateix, des del corriol que han solcat els passejants per sobre la cresta de les dunes, la mirada sobre el conjunt revela noves perspectives.

Al costat de l’àrea infantil trobem un conjunt de lledoners en línia i més avall es dibuixen un seguit de tanques retallades de canyes de bambú que marquen la divisòria amb el grup d’edificis d’en Coderch. Una única palmera canària (Phoenix canariensis) força esponerosa, destaca al costat del camí.

Petit garrofer cedit per l’Ajuntament de Begur. © M. Josep Tort

Commemorant el centenari d’en Joan Vinyoli, el 14 de juny de 2014 es va procedir a la plantació de dues noves espècies d’arbres: un garrofer (Ceratonia siliqua) i una alzina surera (Quercus suber) cedits respectivament pels ajuntaments de Begur i Santa Coloma de Farners, dos municipis de referència en la vida del poeta. Els arbres semblen ben arrelats, però són menuts i els manca fortalesa.

La plaça de Prat de la Riba i una guera centenària

Un altre element a destacar és la plaça de Prat de la Riba situada al bell mig del nus viari de Mitre i la ronda del Mig. És una rotonda ovalada, inaccessible als via-nants, que segueix un disseny semblant als jardins de Joan Vinyoli. Dues suaus elevacions separades per una passera transitable, contenen un conjunt d’àlbers (Populus alba) disposats en línia. L’àlber és un tipus de pollancre inconfusible. Té una escorça blanca, esquitxada per menuts ressalts romboidals i al revers de les fulles, un borrissol blanquinós espurneja com la plata segons la incidència de la llum i la brisa.

Molt a prop podem anar a veure dos arbres singulars excepcionals. La guera del carrer Numància i el lledoner del carrer Manel Girona/ Benet Mateu.

Jardins de la plaça de Prat de la Riba. © M. Josep Tort

La guera centenària (Ficus carica) del carrer Numància, pertany al barri de les Corts i viu en un jardí privat davant de grans edificis residencials. És el viu testimoni del passat agrícola d’aquests terrenys que antigament pertanyien al mas de can Batllori. L’arbre és molt vell, ple de bonys i amb el tronc esberlat longitudinalment, però malgrat tot, manté una capçada esponerosa. La guera és un dels arbres emblemàtics de la ora mediterrània. S’ha conreat des de fa centúries pels seus melosos fruits vermells.

El lledoner de can Miralles està situat darrere el portal modernista projectat per en Gaudí, en la confluència dels carrers Manel Girona i Benet Mateu. Està catalogat com arbre d’interès local. Té un tronc molt robust de 3,29 m de perímetre que es bifurca gairebé des de la base en tres immenses branques que arriben per sobre de la setena planta de l’edifici del costat. Un gegant arbori digne de veure.

La gralla

Enric Capdevila

La gralla.

La gralla (Corvus monedula) és un petit còrvid típic de planes obertes i secans que també acostuma a nidificar a grans àrees urbanes; a Barcelona hi crien unes 100 parelles en forats de les edificacions del centre de la ciutat, però se la pot veure a parcs i jardins de tota la ciutat. S’assembla al corb (Corvus corax) també present a la ciutat, però és molt més petita, fa 33 cm de llargada i 70 cm d’envergadura. Té tot el plomatge de color negre, llevat del cap i costats que són grisos. Té el bec curt. És un ocell omnívor; durant l’època de reproducció és principalment carnívora, obtenint la proteïna de petits insectes i d’ous i polls d’altres ocells com la tórtora turca, i la resta de l’any s’alimenta de cereals, fruites i llegums. És un ocell sociable i sorollós, gregari, formant colònies i cercant l’aliment en grup. Fa un crit característic “kiàah-kiàaahh” i el seu so estrident ha donat nom a l’instrument musical de vent.

Dita: Quan la gralla alça el vol, el temps remou.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.