Publicitatspot_img
spot_img

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

Publicat el 5.5.2025 9:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’oreneta de ribera (Riparia riparia) és un ocell migrador regular i comú arreu del territori. Algunes orenetes de ribera es queden per criar a Catalunya (unes 6.000 parelles), en nuclis reproductors localitzats a les conques dels rius, ja que crien preferentment en talussos sorrencs fluvials formant colònies, i la resta de la nombrosa població europea (unes 10.000.000 parelles) segueixen migrant cap al nord. De la família d’orenetes a Barcelona podem veure el roquerol tot l’any, a Collserola, però la resta, l’oreneta vulgar, la cuablanca, la de ribera (que és de les primeres en arribar) i la cua-rogenca, són estivals.

És un ocell petit, d’uns 12 cm de longitud, amb la part superior marró i una part inferior clara on destaca un collaret marronós. Té un bec prim i curt de color negre, i la cua és curta i sense forquilla. Es diferencia de la resta d’orenetes perquè és la més petita; per la cua, ja que la vulgar i la cua-rogenca tenen la cua forcada; i pel ventre clar amb el collaret, ja que el roquerol i la cuablanca són llisos. Té un vol àgil i s’alimenta principalment caçant insectes en vol, també menja aranyes i captura insectes des del terra o des de l’aigua.

Publicitat

La cria de l’oreneta de ribera és sensible a disposar de talussos en zones fluvials, amb el problema que aquests talussos sorrencs han de ser prou tous per poder-hi excavar el niu però prou estables perquè no s’erosionin amb facilitat i que siguin inaccessibles a les serps i altres predadors terrestres, fet que provocaria l’abandonament de la colònia. Per això s’estan començant a crear colònies artificials de formigó en graveres, com a l’estany d’Ivars i Vila-Sana.

Barcelona té un atractiu per al turisme ornitològic, ja que si bé durant l’estiu s’han censat 83 espècies diferents, durant la resta de l’any s’hi arriben a veure més de 200 espècies; a més d’aquestes, des de la ciutat també es poden visitar molts ecosistemes propers, que van de l’estepàric dels secans de Lleida als d’alta muntanya dels Pirineus, i així ampliar fins a 456 ocells, que és la llista completa d’ocells que s’han vist fins ara a Catalunya. Durant les dues migracions anuals, milions d’ocells creuen el país en les dues direccions, aquest fenomen és seguit a casa nostra per centenars d’ornitòlegs, tant amb observacions com amb captures i anellaments, i les dades es recullen en el projecte Migracions de l’ICO-Institut Català d’Ornitologia.

La dita: Per l’abril, orenetes mil.

Notícies relacionades

L’ànec griset: característiques i curiositats

Un ànec hivernant de plomatge discret, cada cop més present als aiguamolls catalans i fàcil de reconèixer per la seva característica taca blanca a l’ala

L’agró blanc: característiques i curiositats

És un ocell present a tots els continents i, tot i que a Catalunya era molt escàs, s’ha anat recuperant: des de començament de segle nidifica al delta de l’Ebre i, més recentment, també als aiguamolls de l’Empordà i als deltes del Llobregat i del Besòs

Els flamencs es maquillen: el sorprenent secret del seu color rosa

El seu característic color rosa depèn del que mengen i també els ajuda a trobar parella i reproduir-se

La busqueta comuna: característiques i curiositats

És un dels 83 ocells que nidifiquen a Barcelona i dels 233 que ho fan de forma regular a Catalunya i se'l pot veure a Collserola i Montjuïc
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí