Publicitat

Els Jardins de la Residència Immaculada de Pedralbes, 1.000 m² d’una gran varietat d’espècies vegetals mediterrànies

L'espai que acull l'orde de les Germanes Carmelites de San José destaca pel mosaic floral i els arbres centenaris

Publicat el 30.4.2025 9:00

Explorar El Jardí

Maria Josep Tort

En la confluència entre els carrers Domínguez i Miralles i doctor Francesc Darder, al barri de Pedralbes, se situa la residència Immaculada de les Germanes Carmelites de San José, un espai que alberga un edifici residencial envoltat d’un bonic i cuidat jardí que aplega un munt d’espècies vegetals majorment mediterrànies.

Història

Les Germanes Carmelites de Sant Josep són una congregació religiosa femenina, que es va fundar el 10 d’octubre de l’any 1900, a la vil·la independent d’Horta. Fou creada per Rosa Ojeda i Creus, germana de les Josefines de la Caritat, amb l’ajut del bisbe Josep Morgades. L’objectiu del seu apostolat rau en l’assistència sanitària a malalts i gent gran i, així mateix, en l’ensenyament de nens i joves. 

Publicitat

L’any 1913, la congregació es va fer càrrec de la Casa de Lactància de Barcelona per a nadons i infants i, a partir de l’any 1945, van gestionar, des d’una perspectiva educativa, la guarderia municipal del Raval. Durant els anys cinquanta i seixanta van concentrar les activitats al barri d’Horta, van fundar la Casa General i van engegar una residència per a gent gran (1957), una clínica (1971) i l’Escola Regina Carmeli d’Horta, que incloïa escola bressol, educació infantil, primària i secundària.

En paral·lel, van fundar cases a moltes colònies tèxtils properes a Barcelona amb l’objectiu de vetllar pels nens dels treballadors de les fàbriques. Van muntar guarderies i escoles bàsiques de primeres lletres a Rubí (1915), a la colònia Güell (1918) i, al Masnou, van obrir una casa per a gent gran.

La congregació va adquirir una certa importància a Barcelona i a 10 poblacions properes. A la província de Toledo es mantenen alguns col·legis i, a Roma, Mèxic i Colòmbia  també i són presents. En total, són setze comunitats amb 113 religioses.

La residència de la Immaculada de Pedralbes, al carrer Domínguez i Miralles, 25, dona un servei de llar-residència a persones grans, amb 64 places i un servei menor de residència assistida.

Jardins de la Residència Immaculada de Pedralbes © Josep M. Tort

Els jardins

Amb una superfície aproximada d’uns 1.000 m2, els jardins envolten pràcticament l’edifici residencial i dibuixen un conjunt sinuós de passeres flanquejades per baranes, que permeten als residents recórrer amb seguretat el conjunt d’enjardinaments. La finca queda tancada per dos murs vegetals de pitòspor i xiprer respectivament, al límit dels carrers Dr. Francesc Darder i Domínguez i Miralles.

Darrere l’edifici s’estén el jardí principal, que està presidit per una petita capella de planta circular, coronada per una cúpula piramidal de set cares, que atrau totes les mirades. És obra de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol i constitueix l’element artístic més destacable. Altres elements decoratius, com brolladors i escultures, vesteixen el conjunt.

El jardí, molt ben cuidat i amb un nombre significatiu d’espècies mediterrànies, dibuixa un conjunt de parterres encerclats amb blocs de rocalla que s’esgraonen en el lleuger pendent que presenta la finca. Algunes terrasses accessibles amb elements de mobiliari s’intercalen en aquest conjunt arquitectònic.  

Jardins de la Residència Immaculada de Pedralbes © Josep M. Tort

Les flors abunden durant tot l’any. Hi ha flors per tot arreu, flors que parlen, flors que enamoren, flors que expressen emocions, flors que simbolitzen puresa i gratitud. Flors carregades d’una àmplia simbologia i significat. Un mosaic exquisit de formes, colors i fragàncies florals, que constitueix la marca, el segell de la comunitat religiosa.

Sovintegen també les hortènsies, les clívies, els geranis, les ciques, l’estrelítzia, els pitòspors, les heures, la flor d’un dia, les plantes crasses, l’evònim, el romaní, la pota d’elefant, el marfull, el boix, el llorer i algunes falgueres.

Pel que fa a les espècies arbòries, destaquem la presència d’alguns exemplars d’arbres centenaris com el pi blanc, que s’enlaira imponent en la confluència entre els carrers Domínguez i Miralles i Dr. Francesc Darder i, així mateix, els dos grans pins pinyoners que ombregen la bonica placeta del brollador.

Jardins de la Residència Immaculada de Pedralbes © Josep M. Tort

Altres arbres com les moreres, les mimoses, els xiprers, el pebrer bord o les xicrandes, amb la seva espectacular floració violàcia, vesteixen el jardí i, també, no hi falten alguns fruiters com les oliveres i els nesprers. Una gran palmera de canàries destaca pel seu gran port i també albirem algunes washingtònies i el margalló, la nostra estimada i única palmera autòctona.

Un jardí amable bonic i endreçat, que ens permet gaudir d’una gran diversitat floral i endinsar-nos en el terreny dels sentiments i les emocions.  

Jardins de la Residència Immaculada de Pedralbes © Josep M. Tort
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un record dels jardins històrics de Villa Maria, destruïts per interessos especulatius

La torre, construïda l'any 1907, no estava catalogada, i els promotors han tingut via lliure per fer desaparèixer una munió d'espècies autòctones

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

La morera de la seda: història i usos

És un arbre provinent de l'est de la Xina conreat arreu del món pel valor de les seves fulles

Enjardinaments al complex esportiu de Can Caralleu

És molt lloable que la direcció tingués la iniciativa d’identificar les principals espècies botàniques, mitjançant un cartell amb el nom comú i científic
spot_img

Mor el poeta sarrianenc Frederic Bou

Autor de diferents llibres de poesia i narracions biogràfiques, com ara la Història de Sarrià en vers, era un incansable difusor de la cultura catalana i sarrianenca

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí