Explorar El Jardí
M. Josep Tort
Situats al passatge Maluquer, 14-16, aquests jardins d’uns 1.500 m² de superfície, estan encabits dins el solar que s’estén darrere el conjunt residencial del Frare Negre amb entrada pel carrer Balmes. Dibuixen un rectangle (78x20m) que limita al sud-est amb un seguit d’eixides enjardinades de propietat particular que dupliquen la superfície verda de l’indret.
Història
Els actuals jardins públics de Martí Luter -anomenats antigament jardins de Maluquer, en homenatge al fundador de l’Instituto Nacional de Previsión, Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863-1931)- es van inaugurar l’any 1947, un cop acabada la construcció d’un gran complex urbanístic, conegut com el Frare Negre, format per edificis residencials grans i luxosos, de sis i set plantes, disposats de forma esglaonada per adaptar-se al desnivell existent. Projectat per l’arquitecte Eusebi Bona i Puig (Begur, 1890-1972), les obres es van iniciar l’any 1935, però van quedar interrompudes per la Guerra Civil i es van reprendre posteriorment l’any 1940. L’estil arquitectònic s’emmarca dins el moviment classicista que va caracteritzar bona part de l’arquitectura espanyola de postguerra. L’any 2011, els jardins de Maluquer van canviar el nom pel de Martí Luter (Eisleben 1483-1546), un teòleg alemany, frare catòlic de l’Ordre de Sant Agustí que va inspirar la reforma protestant.
Els jardins
De planta rectangular, els jardins dibuixen quatre terrasses de geometria regular amb diferents escalinates i rampes enjardinades que permeten salvar un desnivell de quatre metres. Els elements més destacables són la marquesina situada a la part superior del jardí que, a la primavera, es tenyeix de color violaci amb l’esclat de les velles glicines que s’hi emparren, i la doble escalinata que abraça un petit estany semicircular que conté paraigüets i peixos vermells. Un conjunt de xiprers vells i alts flanquegen el jardí com sentinelles i, al límit amb el passatge Maluquer, s’alça una tanca ufanosa de pitòspor, al costat de la qual s’alineen un conjunt d’escocells a la vorera del vial que alberguen pitòspors retallats en forma esfèrica. El bust de Josep Maluquer, esculpit l’any 1947 per Josep Laviada, presideix la terrassa més gran del jardí, on es localitza un espai lúdic-esportiu per a gent gran. A la terrassa inferior s’albira una àrea per a gossos. La vegetació es caracteritza per la presència d’espècies típicament mediterrànies, com els xiprers, els baladres o els tarongers i també hi viuen espècies exòtiques naturalitzades, com les troanes, les iuques o els pitòspors.
Les eixides i els arbres d’alineació propers
Al costat sud-est dels jardins de Martí Luter, se situen un conjunt d’eixides enjardinades, més o menys visibles que són propietat de les plantes baixes de l’edifici annex. El conjunt dibuixa una illa verda de geometria triangular de 2.800 m². El disseny, el tipus de vegetació i el manteniment dels enjardinaments de cada eixida és força variable, però el conjunt constitueix un indret sorprenent i molt divers. A la part baixa d’aquesta illa verda s’alineen, a la vorera del vial, un conjunt de cinc tipuanes catalogades com Arbres d’Interès Local, que destaquen pels seus troncs robusts i les capçades ufanoses que projecten una ombra excepcional. A la primavera despleguen la seva espectacular floració, que quan cau forma sorprenents catifes molsudes de pètals de color groc viu. Les tipuanes s’utilitzen àmpliament en parcs i jardins i com a arbrat viari per la seva resistència a la contaminació.
