Explorar el jardí
Maria Josep Tort
El Museu de la Ciència CosmoCaixa és un centre de referència en divulgació científica que es va inaugurar l’any 2004. Va ser guardonat l’any 2006 i 2021 pel Fòrum Europeu de Museus com el millor Museu Europeu de l’Any, fruit del seu esperit avantguardista i creatiu. La seva innovadora proposta museogràfica i didàctica gira al voltant de l’aprenentatge i l’experimentació de la ciència a través dels sentits i l’entreteniment.
Història
Patrocinat per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, el Museu de la Ciència de Barcelona es va crear l’any 1980 dins el marc de l’emblemàtic edifici modernista, que actualment està integrat en el conjunt museístic de Cosmocaixa. Una joia modernista que es va construir l’any 1904, quan l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (1858-1917) va assumir l’encàrrec d’edificar un asil per a invidents. L’anomenat “Empar de Santa Llúcia” va funcionar durant setanta-cinc anys, gestionat per les germanes Carmelites. L’any 1981, després d’una acurada remodelació, l’edifici, d’un valor patrimonial extraordinari, va obrir les portes al primer museu interactiu que es creava a Espanya.
Uns anys més tard, a finals de la dècada de 1990, s’inicià un ambiciós projecte d’ampliació, amb l’objectiu d’oferir a la ciutadania un museu de la ciència a l’altura de les expectatives del nou canvi de segle. Una obra faraònica, concebuda pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, que es va dissenyar amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat i es va construir en el decurs de cinc anys. Un complex arquitectònic emparat en l’ideari “Edifici verd, edifici que educa” que abasta tres hectàrees dedicades a la divulgació de la ciència i que integra l’edifici modernista que presideix l’extraordinària plaça de la Ciència.
Per evitar un protagonisme excessiu dels nous edificis previstos en l’ampliació, els arquitectes van optar per soterrar-los parcialment aprofitant el pendent natural del terreny, de tal manera que van poder crear la magnífica plaça de la Ciència, sota la qual es troba la gran sala d’exposicions delimitada per dues grans lluernes que permeten un contacte amb l’exterior.
El Museu de la Ciència – Cosmocaixa es divideix en una pila d’espais dedicats a la divulgació científica, com ara la Sala Univers, l’espai Kósmos, la secció Evolució i Fronteres, el Bosc Inundat, el Mur Geològic i el Planetari, entre altres. Una munió d’espais per a totes les edats que permeten estimular l’interès envers la ciència.
Espais verds a Cosmocaixa
La gran plaça de la Ciència constitueix un espai públic excepcional en el qual el visitant pot accedir lliurement des del carrer dels Quatre Camins/carrer del Cister, a través d’una rampa, a trams esgraonada, que serpenteja ascendent per l’anomenat “Jardí mediterrani”, un bonic espai enjardinat ombrejat per pins i palmeres, i acompanyat per la flora autòctona més genuïna, com el marfull, el llorer, l’arboç, el llentiscle, el bruc, el pitòspor, les lavandes o el romaní, i les heures que s’enfilen pels murs perimetrals.
En arribar a dalt, descobrim tres passeres que travessen “a vista d’ocell”, l’anomenat “Bosc Inundat”, una petita rèplica de 1.000 m² que ens descobreix un fragment de la selva amazònica, un ric i fràgil ecosistema on habita el 40 % de la biodiversitat del planeta.
Per sobre les capçades d’arbres gegantins albirem les aigües que circulen al fons, amb alguns peixos i caimans a l’aguait. Una munió d’arrels superficials s’entrelliguen per accedir als escassos nutrients d’aquest ecosistema. Alguns ocells exòtics descansen sobre alguna branca i, falgueres, bromèlies i orquídies creixen sobre els arbres a la recerca de la llum.
En arribar a la plaça de la Ciència, albirem un conjunt de jardineres amb ullastres, pebrers bords i plantes herbàcies, que despleguen a la primavera la seva espectacular floració.
Al límit amb el carrer del Cister s’estén un gran espai trapezoidal amb espècies típicament mediterrànies on dominen les alzines, les sureres, els pins, els garrofers i els pebrers bords. Unes àrees de pícnic permeten fer una pausa.
A ponent s’enlaira el “Jardí vertical de Cosmocaixa”, de 125 m², constituït per 15 tipus d’espècies amb una gran varietat de colors.
Alguns elements tecnològics interactius se situen a cel obert en punts estratègics per a l’observació i l’aprenentatge. El caragol d’Arquimedes, el telescopi de so, l’impredictible moviment del Catacaos, etc., grans enginys que han marcat importants fites en la història de la humanitat.
