Treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i Jesús Mestre Campi
i Ollé, els anys vuitanta.
Nascut a Gràcia, l’Emili i el seu germà van decidir “exiliar-se” a Sant Gervasi tan aviat com es van independitzar de la família, i s’instal·len al carrer Putxet. Des de llavors han fet moltes mudances i la majoria dins del barri. L’Emili no tenia antecedents familiars en el comerç del moble, però la vida el va portar a conèixer un sector en el qual se sent com un peix a l’aigua. Després d’estudiar batxillerat, va començar la carrera de Química però en tres mesos li va comentar al pare que allò no era para ell. Desitjava començar a treballar i guanyar-se la vida. En aquella època encara no era fonamental una llicenciatura: els títols no eren un filtre per accedir a molts treballs.
El 1978 va entrar en el sector del moble de la mà d’un antic company de col·legi, Santiago Valcarcel, la família del qual disposava de dues botigues a l’Eixample, Deco i Estoc, dedicades a la venda de mobiliari oficina.
La cerca de clients, el portava a contactar i treballar amb empreses de Sant Gervasi, i el 1983, amb tan sols 28 anys, José Luis Diaz Varela li va oferir crear alguna cosa que li permetria potenciar la seva creativitat i inquietuds més enllà que la venda de mobiliari. Van crear Kern Mobiliari al carrer Teodora Lamadrid 7-11, on oferien el mobiliari i el disseny integral d’espais per a oficines. Kern Mobiliari ocupava l’edifici situat en el solar de l’actual residència Sant Gervasi, en el recinte de les Mercedàries, al costat del pati del parvulari, en el qual molts veïns de Sant Gervasi van jugar de menuts. A la feina va conèixer la que seria la seva actual esposa Remedios Jurado, Remi, amb qui va contreure matrimoni i segueixen treballant plegats.
A l’inici de la crisi dels anys 90, el Grup Indukern va tancar tots els negocis que no considerava estratègics per a la seva matriu química. L’Emili va oferir els seus serveis a Jordi i Joan Pallarés, amos de l’empresa Comercial Contel de Molins de Rei i competència directa de Kern Mobiliari. La família Pallarés el van acollir en aquells moments durs de la seva vida —amb un projecte de família però sense treball—, el van contractar i li van donar suport de tal manera que el seu vincle laboral s’aproximava més a una relació familiar. Recorda aquells anys d’ebullició de la Barcelona preolímpica com un projecte il·lusionador i participatiu. Comercial Contel va llogar mobiliari al Comitè Olímpic que després es va revendre, una vegada acabats els Jocs Olímpics del 92.
Com a professional que treballa a Sant Gervasi, considera important l’existència de la Ronda de Dalt, una infraestructura que va suposar un abans i un després per al barri, aportant mobilitat personal i comercial. D’altra banda, valora el carrer Balmes com el que és, un nervi vital del barri
A la imatge destacada, Emili Ollé.
Fotografies de Javier Sardá
que l’enllaça amb el centre de la ciutat; un carrer de pas obligat per molta gent en els seus desplaçaments diaris, entre ells una gran quantitat de directius d’empresa que viuen en aquest barri.
El seu treball i la seva passió és crear i adequar espais de treball amb els materials i mobles que ofereix un mercat tan especialitzat com és l’arquitectura d’interiors. Utilitza el vidre en molts projectes, com a element separador que permet el pas de la llum entre els diferents espais. La seva preocupació actual és reduir la contaminació acústica per augmentar el confort dels seus clients.
Comercial Contel, va obrir en 2004, el seu primer punt de venda a Barcelona, al carrer Balmes 310, quan li van oferir la direcció des d’Instaldeco. Dues empreses que comparteixen espai perquè es complementen mútuament, ja que una comercialitzant mobles i l’altra crea espais de treball. Obsessionat amb el tracte personal i humà, per l’Emili és imprescindible el treball en equip: coordinant més de deu persones entre arquitectes, interioristes, caps d’obra i muntadors o fusters, sobretot d’estructures d’alumini. I considera que és un privilegi i un valor poder viure i treballar a Sant Gervasi.
