Publicitat

Objectius d’emissions, per Albert Llobet

"Fem molt tard a l'hora d'evitar l'escalfament global, i les accions han d’anar dirigides a mitigar-ne l’impacte"

spot_img

Publicat el 19.12.2020 6:47

Opinió

Albert Llobet

L’escalfament global o canvi climàtic o més recentment, emergència climàtica, causat per l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle (GEH) d’origen humà a l’atmosfera ja és acceptat per la gran majoria de països i organismes internacionals com un dels reptes més importants que afrontarà la humanitat en les dècades vinents. Amb la tornada dels Estats Units a aquest consens, cap de les grans economies del món se’n desmarca. 

Publicitat

És acceptat, també, que fem tard, molt tard, per a evitar-lo. I que les accions han d’anar dirigides a mitigar-ne l’impacte. Si ens centrem en la Unió Europea, l’objectiu a llarg termini, 2050, és que les activitats de la UE tinguin un balanç entre els GEH emesos a l’atmosfera i els absorbits pels vegetals, els oceans o mitjançant mètodes artificials que en mantingui estable la concentració a l’atmosfera o la redueixi. A més curt termini, de cara al 2030, l’objectiu és reduir en un 40% les emissions respecte al 1990 mitjançant un increment del 32,5% en l’eficiència i un 32% en la generació renovable. Darrerament s’està parlant de què aquest 40% s’incrementi fins a un 55%. Amb aquestes mesures la UE vol ser un exemple per a altres països en com afrontar el problema. Sent el tercer emissor directe és un compromís important. Desgraciadament, l’Agència Europea de l’Energia ja ha dit que no s’està fent prou per a complir aquests compromisos. Fins al 2020 anem bé, però per complir el 2030 caldrà fer més.

Publicitat

I a Catalunya, en quina situació estem i quins compromisos tenim?

Segons l’Idescat, el consum d’energia renovable va ser només del 5,1% el 2017; darrer any que hi ha dades. Les principals fonts segueixen sent el petroli, 46,1%, l’urani, el 25% i el gas natural, 21,9%. 

Per tal de revertir aquesta situació i poder reduir l’emissió de GEH, la Generalitat va aprovar la Llei del Canvi Climàtic l’agost del 2017  i el Decret Llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables el novembre del 2019.

Què diuen aquestes lleis?

Pel que fa a les emissions de GEH, aquestes lleis fixen l’objectiu de reduir-les en un 40% l’any 2030 i en un 100% el 2050 (objectius anul·lats pel Tribunal Constitucional el 2019). Aquest objectiu s’ha de complir reduint l’ús d’energia i aconseguint que el consum elèctric de Catalunya provingui d’energies renovables en un 50% l’any 2030 i un 100% l’any 2050.

Per tal de fer-ho possible, es modifiquen lleis anteriors que havien resultat ser un important fre al desenvolupament de l’eòlica i la fotovoltaica. Destacar l’anul·lació del decret 147/2009 que ha tingut el sector paralitzat gairebé 10 anys. Hi ha modificacions també en lleis d’urbanisme i de l’ús del sol. També s’accelera la tramitació d’instal·lacions de generació. Per exemple, tràmits que abans trigaven anys ara s’hauran de resoldre en un màxim de 13 mesos.

Què cal fer per a poder complir aquests objectius?

Pel que fa a l’eòlica, EolicCat, estima que cal arribar als 6.000 MW instal·lats el 2030. I l’ICAEN incrementa aquest valor fins als 12.800 el 2050. Ara mateix n’hi ha gairebé 2.300 entre parcs en actiu, autoritzats i en tràmit. Entre el 2010 i el 2019 només se’n van instal·lar uns 430.

En quant a la fotovoltaica, l’ICAEN estima que caldrà arribar als 6000 el 2030 i als 36.700 el 2050. El 2019 n’hi havia uns 300. Per tant, de mitjana caldrà instal·lar uns 1150 MW cada any. Aquest 2020, any rècord, a mes de setembre se n’havien instal·lat menys de 100 .

Queda clar que, si mirem on som ara i el ritme dels darrers anys, el repte és important.

Per altra banda, cal preguntar-se si es tracta d’instal·lar tanta potència o fora millor canviar el nostre model per tal de consumir menys. Igualment, serà important decidir com es defineix l’estructura de propietat i de models de negoci per a tota aquesta nova potència instal·lada. Esperem que aquests debats es tinguin a temps i dirigeixin el desplegament d’aquestes tecnologies.

Notícies relacionades

Transformacions silencioses: l’evolució cap als mamífers

Si no hagués estat pels canvis de peixos i rèptils, i per la desaparició dels dinosaures, nosaltres no hi seríem

La pagesia s’està morint

"Els polítics que imposen la burocràcia forassenyada que pateixen els pagesos semblen adversaris del progrés", escriu Saumell

Educar el cadell per gaudir al màxim de la seva companyia

"Per ajudar-vos, el 28 i 29 de març organitzem una xerrada al centre La Veterinària de Sarrià", escriu Ribas

Planten un hort “simbòlic” al Parc de l’Oreneta com a senyal de protesta

Amigues i Amics del Parc de l’Oreneta i altres entitats veïnals demanen que s'aturi la construcció de barracons
spot_img

Fibromiàlgia i estimulació cognitiva: claus per millorar la qualitat  de vida

L'objectiu de l'estimulació cognitiva és ajudar a estabilitzar o millorar els símptomes i el deteriorament cognitiu

L’Ajuntament inicia el projecte de soterrament del cablejat de Ganduxer

Al consell de barri de les Tres Torres, Districte també anuncia que descarta simplificar la línia V9 per l'alta afluència en horari escolar

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí