Abans i ara
Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi
La fotografia històrica, feta pel fotògraf gracienc Josep Barrillón cap als anys 1930, ens introdueix en un món que gairebé ha desaparegut. Tal com posa en evidència la fotografia actual, Barrillón va fer la fotografia des de l›actual plaça de Gal·la Placídia, a l›altura de Marià Cubí, però que, aleshores, encara era un espai sense urbanitzar. Feia poc s›havia soterrat l›estació de Gràcia del tren de Sarrià i encara corrien per superfície però mig canalitzades les rieres de Sant Gervasi i de Cassoles, que aquí s›ajuntaven per seguir cap a la Riera de Sant Miquel. El més destacat de la fotografia és el gran envelat de Festa Major que ocupa aquest espai.
Gairebé no hi ha referències actuals per comparar amb la de la fotografia històrica, proporcionada pel Taller d’Història de Gràcia. I l’època dels grans envelats, fa temps que ha passat. Ara que estem preparant les festes del barri, té tot el sentit recordar aquest singular element de l’arquitectura popular catalana. I ens podem informar detalladament en una exposició que es pot veure en un envelat als Jardinets de Gràcia, fet expressament en motiu del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia. “L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major” explica la sofisticada tecnologia que va permetre desenvolupar la construcció de l’envelat a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, nusos, etc.), que va concebre una estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors. I, a l’interior de l’envelat, es feia un brillant decorat que, per uns dies, transforma el món en un lloc màgic i ple de llum. L’exposició, doncs, ens permet recordar que era un envelat i la seva estreta vinculació amb la festa, de la que va arribar a ser un element imprescindible i emblemàtic.
