Cultura
Maria Antònia Font Fernández
Servidora ha estat hivernant tota una primavera a penes intuïda i tot un estiu en què la mar s’ha fet estimar més que mai: he estat cinc mesos i mig en aïllament mallorquí, en un parèntesi com dos braços de cadira senyorial.
Però anem al gra. I no de sorra. Teòricament començada la temporada acadèmica i cultural, vaig saber per un contacte directe que Vil·la Florida havia deixat d’acollir el Cor Albada. Després de vuit anys aquí i deu al districte. I això que a Vil·la Florida hi ha una sala d’actes gran i ventilada, i també una terrassa annexa a la sala del primer pis on assajaven cada dissabte. Amb aquesta informació, i conscient que darrere els concerts hi ha hores de ritme, entonació i interpretació (a banda de la formació reglada, en molts casos!), vaig posar-me en marxa per saber com estan les formacions musicals del nostre districte.
Segons el Cor Albada, ”des dels centres cívics al·leguen que han rebut una normativa específica per a cors i corals que assagen en aquests espais. El cas és que aquesta normativa és molt diferent del protocol fet pel Moviment Coral Català i aprovat pel Procicat, i inclou aspectes que no ens permeten assajar correctament (com ara demanar-nos l’ús de mascaretes FPP2, les quals no estan recomanades per a la pràctica coral, o posar el màxim de participants a un assaig, inclòs el director, a deu persones. El problema que tenim amb els centres cívics ve de més amunt, no és cosa d’aquests espais com a tals”.
Això explica que el Cor Signum també hagi estat expulsat de la seva seu, Vil·la Urània. Com a la Bonanova, doncs, al Farró tampoc hi ha música. En el seu cas, ”havíem dividit el cor en quartets i havíem programat dos torns amb dos o tres tercets. Malauradament, mai vam poder provar-ho”.
Tanmateix, la resolució del 15 d’octubre en què s’escuden els centres cívics (remarco aquesta paraula) no els impedeix de programar tallers… de pagament. Hem de preguntar-nos, doncs, si la seva nova política (o de nova normalitat, o de normalitat parcial) es justifica absolutament per combatre un virus, ja que potser s’ha aprofitat una circumstància sanitària per redefinir tot el marc del servei públic en general i de la cultura en particular.
Anem a Galvany. Contrapunto Vocale, que assajava a la parròquia de Sant Ildefons, continua cantant-hi. Els àngels canten a les esglésies. ”Presencialment som uns 20 cantaires, i n’hi ha uns 20 més que segueixen l’assaig telemàticament des de casa (ho fan per Youtube en directe). El que hem variat (a banda de tots els protocols de mascaretes i distàncies) és que assagem al temple, no a la sala d’assaig on ho fèiem habitualment”. Les esglésies continuen protegint la veu cantada, si bé en una del barri de la Sagrada Família ara cobren 125 euros per assaig.
Però les esglésies com a mínim arriben on no volen arribar els serveis públics, els nostres tan envoltats de verd (verd ho tenen els cors, però en un altre sentit). Als jardins que els lectors deveu haver evocat, hi hem d’afegir els del Turó del Putxet i els de Vil·la Cecília.
I què fan ara els cors, assagen de manera clandestina? S’han posat en pausa? Han buscat un altre espai? No he aconseguit de contactar amb l’Espai Coral Putxet (que assajava a l’Espai Putxet), ni amb el Cor l’Esquellerinc (Centre Cívic Eduardo Conde), ni tampoc amb Gospel Free Choir (Casa Orlandai), que segurament no bateguen amb tota la seva força. Signum ha aconseguit un acord amb Sant Ildefons, ja que un cantaire hi tenia contacte; per tant, es queda al barri. L’Albada, en canvi, pot córrer una altra sort, ja que al desembre els cantaires que viuen a Barcelona reprendran els assajos presencials al Clot. Però intentaran tornar a Vil·la Florida.
Mompou va compondre la Música callada, aquesta preciosa, a diferència de la negra nit cultural que vivim. I amb un oxímoron i un epítet, m’acomiado dels lectors fins l’any que ve. Que puguem sentir, aleshores, una apoteòsica ”Obertura 2021”, ja que el 2020 ens l’han pres.
