La mirada jove
Natalia Arizcurren
Assís és un centre privat que ofereix serveis bàsics, activitats i sobretot, acompanyament en la millora de la qualitat de vida de les persones sense llar. Per “acompanyament” entenem una gran diversitat d’activitats i serveis dirigits a la reinserció sociolaboral. Entre aquestes, trobem: tallers de cuina, idiomes, informàtica, treballs manuals, recerca de feina, etc. organitzades per professionals i gestionades per voluntaris.
Ja han passat cinc anys des del dia que vaig començar, des d’aleshores, el primer dissabte de cada mes m’aixeco a les 6:30 —després d’una llarga setmana de feina— per estar allà puntual una hora més tard. Gairebé tots els voluntaris treballem, tenim família i una vida bastant ocupada, però, a no ser que sigui per una causa major, no fallem cap dia. Quan no puc anar, demano a la coordinadora que em recol·loqui en un altre dia on es necessiti reforç.
Sembla fàcil, però no ho és… Cada tasca està meticulosament definida i s’atenen moltes persones a la vegada, cadascuna amb la seva particular història darrere. Quan el centre obre a les 7:30 del matí hi ha gana i cansament per haver passat una mala nit.
La primera lliçó que vaig aprendre, va ser la humilitat, perquè no importa qui sigui jo, sinó que qui arribi pugui trobar algú que el miri cara a cara, que el reconegui com a persona, que no el jutgi, que li pregunti com està, que se’n recordi del seu nom i que vulgui ajudar-lo.
Vaig aprendre el valor del voluntariat a l’escola i li dedico el temps que puc. Quan explico que hi vaig un dissabte al mes, moltes persones em responen amb un: “ah, només?” Aleshores, els pregunto quin temps li dediquen ells i amb què s’han compromès.
És veritat que tenim voluntaris veterans que venen cada setmana amb un entusiasme i energia que molts voldríem. És aleshores quan es disposa de més temps. Però també tenim voluntaris joves amb una vida molt enfeinada. Perquè no es tracta de donar el que sobra, sinó de fer un esforç personal, d’oblidar-te de tu mateix i d’ajudar els altres. Us asseguro que és un valor que guia el futur dels joves i els ensenya que el benestar en el qual s’han criat no és gratuït ni per sempre, ni igual per tots. A més, permet conèixer gent estupenda i diversa.
La vinyeta
Alumnes del taller de còmic del Casal de Joves Casa Sagnier
