Notícies del barri
Jesús Mestre
La Nedaa és d’una antiga família de Palestina, establerta fa segles a Jaffa, una ciutat del centre d’Israel i avui barri de Tel Aviv. Recorda les històries que la seva àvia, una dona molt liberal, mig kurda i mig palestina, explicava de la família quan vivia a aquesta antiga ciutat. Arran de la partició de Palestina el 1947 i de la guerra del 1948, la família va haver de traslladar-se a viure provisionalment fora de Jaffa; bona part van anar a Jordània però altres a Gaza, on fa més de 60 anys que hi viuen. La Nedaa va arribar a Catalunya l’any 2007 com a estudiant, i va anar a la Universitat de Girona per fer un màster sobre Economia social. Un cop acabats els estudis a finals del 2008, intentà tornar a casa de la família a Gaza, des d’Egipte, però aleshores va començar la guerra de 2009 i no van deixar que entrés ni a Israel ni a Palestina. Va quedar en una situació d’indefinició legal: no podia renovar la residència com a estudiant a Espanya, ja que havia acabat els estudis, i per altra banda era difícil que li concedissin l’asil, tot i que finalment, després de passar per la targeta groga, ho va aconseguir. Això li ha permès tornar a Espanya, viure a Girona i demanar la nacionalitat espanyola, cosa que, després de cinc anys encara no té.
Els dies 22 i 23 d’octubre, Nedaa ha anat a Espacio Con Sentido per explicar la seva història en uns dinars-tertúlies organitzats per la Júlia i l’Ester perquè les seves “consentid@s” coneguin de primera mà que vol dir viure lluny de casa teva sense que això, ho hagis elegit tu, sinó que t’hi ha portat una situació política. És una manera d’adonar-nos que significa el drama dels refugiats sirians. Nedaa, sobre això, no entén l’actitud d’Europa que només s’ha compromès a acollir 160.000 refugiats (tot i que a hores d’ara només un miler han aconseguit regularitzar la seva situació), mentre que als països veïns, Turquia, Líban, Jordània i Iraq, molt més pobres i insegurs que els europeus, han acollit a milions de sirians. També adverteix que la gran majoria de sirians que actualment vagabundegen pels camins d’Europa, són gent amb estudis, molt preparats i amb professions especialitzades. Fins fa poc no se’ls havia ocorregut que haurien de deixar la seva casa i totes les pertinences materials i sentimentals. Demana, doncs, una mica més de comprensió i compromís davant d’aquesta situació d’emergència.
Fotografia de Javier Sardá
Nedaa explica com ha refet la vida a Catalunya. Però ha estat dur: encara no ha pogut tornar a Palestina i només ha vist la família en visites ocasionals que li han fet a Girona. No ha pogut anar ni a l’enterrament de la seva estimada àvia ni al casament del seu germà. Explica que el més difícil de tot és superar l’etiqueta de víctima que la gent t’atribueix i que sembla que et protegeix. Però no et deixa viure. Fins que no ets capaç de superar que estàs esperant que t’ajudin, no pots refer la teva vida i buscar quin és el teu camí. Ella va fer un altre màster, aquesta vegada en recursos humans, i ara, després de passar sis mesos a Dubai treballant, està muntant una agència de viatges. Ja no és una asilada, és una emprenedora.
