Societat
Sergi Alemany
Al darrere de la bonica imatge que il·lustra aquesta notícia, hi ha una història trista. El tancament del bar restaurant Can Josean a la plaça de Vallvidrera, obert el febrer del 1999 heretant el local i la clientela de l’històric Coloma, situat al mateix lloc. Aquest dimecres a la nit els seus propietaris, el Josean i la Carmen, van oferir l’últim servei al públic fidel que sempre han tingut. A la 1.30 h de la matinada, tots plegats abaixaven la persiana del negoci per últim cop, enregistrant amb la modernor dels telèfons mòbils un clàssic de la restauració que viurà per sempre al cor dels llebrencs, que és com es coneix els habitants d’aquest barri de muntanya, que en el fons té l’esperit d’un poble mil·lenari.
Ara el poble, però, està trist. “Acabem de perdre un dels millors espais de Vallvidrera”, escriu una veïna en un xat de WhatsApp creat per donar-se suport entre veïns durant la pandèmia de la covid-19, que s’ha mantingut actiu al barri. “Última baixada de persiana de Can Josean! Demà serem una mica menys poble”, escriu un altre veí. I la realitat no és altre que aquesta, un barri de Sarrià-Sant Gervasi enclavat, com els barris de les Planes i el Tibidabo, a la muntanya de Collserola des d’on Barcelona encara es veu esplendorosa, això si no hi ha contaminació, perquè des de la distància no s’aprecia el detall de la gentrificació que està matant l’esperit de la capital catalana.
El bar de la plaça, el de tota la vida, el dels pares i avis de l’actual generació de joves, s’ha vist obligat a tancar abans del que els seus amos haguessin volgut, un cop la propietat del local no ha volgut renovar-los el contracte de lloguer més enllà de l’1 de gener del 2024. I, és clar, necessiten uns dies per buidar-ho tot. Tant allò material, com sentimental, abans de lliurar les claus a la propietat i qui sap si dir-los allò tan català de “bon vent i barca nova!”. Amb la jubilació a tocar, ara posa’t tu a buscar una nova feina, és una mica el pensament generalitzat en aquests casos, com ja va viure el gallec Alfredo Freijo amb el tancament forçós del restaurant La Campana al barri de Galvany ara fa dos anys.
Mentre es redacta aquesta notícia, entra un altre missatge de WhatsApp al grup: “Ens acabem de quedar sense bar on poder passar els vespres”. Qui ho lamenta, una veïna, afegeix que no és just que el Josean i la Carmen hagin de tancar el negoci, com tampoc ho és, considera, que un jove llebrenc hagi de compartir casa amb tres companys més per poder-se quedar a viure al barri. Joves de tota la vida, però també famílies, que han de fer les maletes i marxar de Vallvidrera perquè no troben un lloc on viure a un preu raonable. Mentrestant, la ciutat ofereix carta blanca als nouvinguts, sempre que arribin amb les butxaques plenes de diners, és clar. I el Josean, que abaixi la persiana.
Vallvidrera vol continuar sent aquell barri tranquil, també oblidat administrativament per l’Ajuntament, on la gent fa vida i se’l sent seu, i no convertir-se en un barri dormitori més de Barcelona. Malauradament, fets consumats com el tancament de Can Josean no anticipen un futur esperançador en aquest sentit.
