Cultura
Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)
Com us vam informar a principis de juliol, l’equip de la Torre Bellesguard d’Antoni Gaudí amb la col·laboració de Microfusa, Zig Zag Zug i Nota 79 a més del suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’Acadèmia Catalana de la Música van decidir crear l’Estrenes Bellesguard. Aquest festival en format streaming va néixer amb la intenció de promoure tant artistes emergents com consagrats, des del rock (Eduard Iniesta, Glaucs) passant per la música clàssica (Cosmos Quartet, Bernat Pedrosa, Qvinta Essençia, Olga Kobékina i Sergi Vicente), gypsy swing (Biel Ballester Trio), flamenc Pedro Javier González Trio) fins a electrònica (Sergi Shine i els DJS Clase Sencilla, Qantic, Spacer, Veliin) que per culpa de la irrupció de la covid-19 s’han vist impossibilitats de presentar les seves creacions.
La peculiaritat d’Estrenes Bellesguard és que l’espectador interessat, previ pagament destinat íntegrament als músics, pot gaudir dels concerts que desitgi el dia i l’hora que li convingui fins al dia 31 d’octubre a la web www.estrenesbellesguard.com.
El passat 30 de setembre, tal com van anunciar al seu moment els organitzadors del Festival Estrenes Bellesguard, van desvetllar la identitat de la formació sorpresa que conclou aquest festival. Sota el nom de TRENCADÍS hi trobem una macro formació inèdita, d’orígens i sonoritats diferents formada per nou noms del panorama musical de casa nostra. En concret són Xarim Aresté, Gerard Quintana, Marina Herlop, Pol Batlle, Adrià Cubells, Óscar Garrobé i Jaume Estalella del grup Ljubliana & the Seawolf i finalment Pax Buyate i Ricard Sohn.
Formats a partir de l’experiència del confinament, Trencadís és una formació i una proposta peculiar. La primera singularitat la trobem en el fet que, segons ells mateixos confessen, Trencadís no està format per membres fixes ni imprescindibles. En segon lloc, les sonoritats particulars i característiques de cadascuns dels seus membres es fusionen demostrant que aquest còctel musical aconsegueix fer-ne un de sol.
El resultat de tot plegat és una sessió d’una hora d’improvisacions al més pur jam sessions jazzístiques que en alguns instants poden remetre’ns als anys setanta quan el rock progressiu de bandes com King Crimson, Emerson, Lake & Palmer o Camel vivien els seus anys de glòria omplint escenaris.
Per finalitzar, de cara a anys vinents, esperem la continuïtat d’Estrenes Bellesguard però aquest cop amb la possibilitat de l’assistència d’espectadors en viu, encara que siguin en un aforament reduït.
