Les ressenyes de la Casa Usher
Casa Usher
Us recomanem un llibre que acaba de sortir del forn i que ja ha causat impacte. Que tracta la memòria partint de la vessant més privada, íntima i personal per arribar a la memòria històrica i social. En comptes de donar les memòries del seu pare perquè algú les edités, l’autora prefereix acompanyar-les amb els records i les converses que van compartir per dibuixar-nos una infància i adolescència amb guerra i exili i poder fer, a la vegada, un homenatge al pare.
D’aquesta manera Marta Marín-Dòmine ens parla de la memòria dels altres i de l’herència que en rebem, dels records que es mantenen vius perquè estan actius i evolucionen, i de com la representació del passat també és present i et condiciona. En definitiva, la memòria de la pell. Cadascú tria el que en fa, d’una manera més o menys inconscient, però tots la portem i forma part del que som. La tria d’autoficció no és aleatòria: hi ha la voluntat de fer un exercici que arribi al lector, amb frases curtes i el·laborades i moltes d’elles, punyents.
Apel·la a la seva herència, al que ha representat l’exili i la guerra en els seus presents i a la seva necessitat de fugida constant. De fer les maletes. I ho fa des del racó més íntim fins l’immens mar que és la Literatura. I des de la tranquil·litat que li dóna saber que ja no fuig, sinó que es desplaça. I viatja. Amb tot es planteja i ens ho fa fer a nosaltres, què en queda de la nostra memòria, dels nostres records, de qui som. Què ens ha donat a nosaltres i què deixem i, el que podria ser més desconcertant, on ho deixem.
Casa Usher C. Santaló, 79
