Dilluns 22, abril 2024
9.3 C
Sant Gervasi
9.2 C
Sarrià
Publicitat

La Fundació Felícia Fuster com a punt de trobada estètica

L'exposició 'Meeting Point' convida a reflexionar sobre treballs de final de grau de tres alumnes de la Facultat de Belles Arts

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Cultura

Felip González, crític d’art i docent de l’ESDAPC

La Fundació Felícia Fuster, ubicada al barri de Farró, ens convida a interioritzar les investigacions realitzades en els treballs de final de grau de Belles Arts de les alumnes Bel Francis, Judith Tian Cabrera i Laura Albajar, mitjançant l’exposició titulada Meeting Point, que podrem gaudir fins al 4 d’abril de 2024.

Publicitat

D’entrada, la inauguració va ser ben acollida per les seves famílies i amistats, alguns membres del professorat de Belles Arts, i patrons. Dins d’aquest rerefons, al pur estil d’un encuriosit flanêur o bé observador participant, vaig procedir a interactuar entre les artistes, la directora de l’espai, Esther Rodríguez, i la patrona d’honor Enrica Mata, amiga de la Felícia Fuster, a qui li va confiar el seu arxiu i projecte cultural. Una pràctica engrescadora que, abans de problematitzar les obres envers l’espai i llurs discursos narratius personals, s’hi havia de passar per certs rituals de pas, on sempre es repeteixen preguntes que em recorda, salvant les distàncies, a les lletres de la cançó ¿Y cómo es el? (1984) del José Luis Perales (extret de les classes de l’antropòleg en Manuel Delgado). Des d’aquest sentit, esbrinar el qui, què, com i on eclipsa, potser, la pròpia agència del subjecte per se.

Publicitat

Després de superar aquest cerimonial iniciàtic, és el moment màgic on les artistes entenen el teu jo (ets un dels nostres i deixes de ser tan forà), s’aproximen a tu i es fan possible animoses entrevistes, com a tècnica imprescindible de tota etnografía de l’art, on l’obra acabada o finita perd la seva vigència a favor d’unes idees i un procés intel·lectual que, si més no, nodreixen l’essència de cada proposta artística. En definitiva, parafrasejant prosaicament a Erving Goffman, es tracta del temps de l’activació performativa de les nostres accions, gestos i paraules.

Les obres de Bel Francis, Laura Albajar i Judith Tian

Pel que fa a les tres propostes aixoplugades a l’exposició Meeting Point, val a dir que pretenen reflexionar sobre la importància de reviure i reinterpretar una memòria-arxiu nostàlgica i imaginada i, alhora, de jugar amb les possibilitats perceptives de l’espai (a nivell estructural i plàstic). La primera proposta a esmentar són les instal·lacions de la Bel Francis (Palma, Mallorca, 2000) que, a través d’una peça audiovisual, fotografies, objectes, textos i dibuixos de plànols, reflexiona sobre la idea de l’arxiu i memòria familiar, que a través dels diferents registres documentals, s’interrelaciona nocions com ara la llar, memòria selectiva i reimaginada, parentesc, fins a arribar a les tradicions orals familiars.

‘Aquí, en aquest racó petit’, de Bel Francis © Felip González

Respecte a la segona proposta, s’ha de parar atenció a les pintures i escultures monòcromes i neominimalistes de la Laura Albajar (Barcelona, 2001) que, d’una manera lúdica i acolorida, juga amb el registre plàstic i les possibilitats perceptives de les obres instal·lades a la paret i en terra. En el seu conjunt, són obres que pretenen problematitzar una mirada anodina i escèptica de l’espai expositiu intervingut, on esdevenen experiències sensorials en la dialèctica de les formes plenes i buides, tonalitats fredes i càlides, jocs d’encaixos d’un trencaclosques, etc.

Laura Albajar ‘Vermells. Díptic’ © Felip González

I, en tercer lloc, és el torn d’analitzar les instal·lacions de terracota de la Judith Tian Cabrera (Guangzhou, 2001) que, des del gest fràgil i un conscient procés de recuperació i reciclatge de materials existents, aconsegueix reelaborar la peça Terra 49 (2023), una mena de paviment neominimal de rajoles de terracotes molt fines que, si més no, connecta amb la materialitat de paviments mudèjars peninsulars.

‘Terra 49’ © Felip González

També, s’ha de comentar el grau d’incertesa projectat en l’estat erosionat (i fragmentat) dels Nobjectes sèrie 2 (2023) que, reconnectant amb les premisses de l’art povera, vertebra una narrativa personal sobre les arrels, la pertinença d’un lloc, les experiències reencarnades en la llar, etc.

‘Nobjectes sèrie 2’ © Felip González

Tots tres projectes són fruit de la bona sintonia entre el Grup d’Innovació Docent Consolidat Art, Professió i Docència (Facultat de Belles Arts) i la Fundació, a través de l’encaixament parcial de tres enfocaments artístics en un mateix punt de trobada; la Fundació Felícia Fuster.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.