Cultura
Felip González, Dr. Belles Arts i docent EAD Llotja
Any rere any, la Fundació Felícia Fuster, al barri del Farró, organitza els Ajuts a la jove creació d’arts visuals. Aquesta XVI edició, les beques han sigut guanyades per Eladio Aguilera en la modalitat de pintura, Cecília Ruiz en l’àmbit del gravat (serigrafia) i, en el camp de l’escultura, s’ha d’esmentar a Marta Crespí Campomar. Totes plegades són protagonistes d’una exposició col·lectiva titulada Tres mirades. Exposició Joves artistes a la Fundació, que el públic podrà gaudir entre el 14 de setembre i el 10 de novembre d’aquest any.
La primera mirada correspon a l’artista mallorquina Marta Crespí Campomar amb la seva instal·lació artística Casa meva com a model de deconstrucció. L’artista convida a l’espectador a la memòria constructiva i conceptual de la seva llar en diferents fases, en funció de la conjuntura social i econòmica familiar. Es tracta d’una instal·lació de tres torres de plantes de guix amuntegades amb un pronunciat accés i diferents colors. Les tres torres estan disposades a terra en un espai de la sala i la relació visual entre elles crea un camp mental de força complicitat, on l’espectador és el seu artífex. L’artista per poder transmetre aquest fenomen arquitectònic singular ha incorporat plànols, fotografies, dibuixos i l’enregistrament d’un vídeo testimonial entre pare i filla sobre la recreació dels fonaments de la casa.
Pel que fa a la segona mirada, es focalitza en el conjunt de nines anomenades The Sex Dolls de l’artista catalana Cecília Ruiz Baena que, a grans trets, el que veiem és el propi cos de l’artista despullada (serigrafiat) sobre una arquetípica nina sexual per a homes, com una manera de reflexionar sobre les experiències viscudes relacionades amb la cosificació misògina i mercantilista de les dones en les interaccions sexuals entre parelles heterosexuals. A més a més, cal ressaltar l’accentuació de l’obertura dels llavis vaginals i dels llavis de la boca de les nines, com a crítica visceral a una violenta i abusiva eròtica masculina, basada en el sotmetiment corporal i psíquic del sexe femení i el control castrador dels gèneres.
I, per acabar, la tercera mirada està materialitzada per la sòbria natura morta d’Els vapors de l’absenta, junt amb dos mobles vells trobats (tímidament intervinguts) i resignificats per l’artista sevillà Eladio Aguilera. Aquesta proposta evoca el desencant de les ciutats postmodernes actuals que, si més no, s’allunya de les descripcions literàries d’aquells ulls oberts d’un Baudelaire o d’un Hemingway. Urbes que viuen d’una nostàlgia desarrelada i desvirtuada, a causa de la mediatització mercantilista i del turisme de masses dels seus barris, cafès, begudes i artistes. De forma concreta, es focalitza en una experiència viscuda per l’artista en un bar de Jerez de la Frontera, en què un ‘cantaor’ de flamenc espontani va irrompre amb el seu art una escena no sistematitzada per un entramat lucratiu de la cultura de l’espectacle.
