Publicitat

El futur de la llengua depèn de mi, de tu, de nosaltres

"La llengua no és només una freda i racional eina per a comunicar: és el fil que ens uneix amb la nostra història", opinió de Joan Ferran

Publicitat

El Racó del Veïnat

Joan FerranJoan Ferran Sala

Els darrers anys hem viscut una preocupant pèrdua de l’ús i presència del català al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Com a persones conscients de la importància de preservar la nostra cultura, és hora que passem a l’acció (aquí i ara!) per tal de protegir i fomentar la llengua als nostres barris.

És evident que l’impacte de la globalització ha provocat una forta tendència a la uniformitat lingüística. Això, sumat al fet que l’estat espanyol mai ha defensat amb fermesa cap llengua que no sigui el castellà, està provocant una pèrdua de l’ús del català sobretot en l’àmbit social (sabíeu que l’ús entre els joves al districte no arriba ni al 50%?).

No cal dir que el català és una part essencial de la nostra identitat col·lectiva. És per això que els que vivim als barris de Sarrià-Sant Gervasi, un dels districtes que més usa de manera habitual el català, tenim l’oportunitat de ser el motor de canvi per garantir-ne la continuïtat a la resta de la ciutat. Perquè la llengua no és només una freda i racional “eina per a comunicar”: és el fil que ens uneix amb la nostra història. És l’element que assegura la transmissió de la nostra manera d’entendre el món, de la nostra riquesa cultural, a les futures generacions.

I malgrat la situació delicada, encara ho podem revertir. Només cal que tots aquells que estiguem compromesos amb la diversitat lingüística defensem el català en el nostre dia a dia. Parlar el català amb els veïns, amb els companys de feina, amb els treballadors d’atenció al públic, a les xarxes socials, exigir fermesa a les institucions perquè el promoguin… són algunes de les mesures, però n’hi ha moltes més!

Tinguem en compte, també, que dirigir-nos en català a aquells que no el parlen és també incloure’ls en la comunitat catalanoparlant: fent-ho, els facilitem la integració al teixit social, a més de donar-los eines perquè tinguin més i millors oportunitats laborals, formatives i de socialització. Suposar que una persona no ens entendrà si ens hi dirigim en català és excloure’l de la comunitat catalanoparlant!

En resum, tenim el deure de preservar la llengua per a les generacions futures. Perquè, com deia el cantautor valencià Feliu Ventura, “No podré mirar als ulls als infants del meu lloc si sé que no vaig fer el que calia“. Va, posem-hi fil a l’agulla, que encara hi som a temps!

Notícies relacionades

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició
spot_img
Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

No hi ha articles per mostrar