Publicitat

El futur de la llengua depèn de mi, de tu, de nosaltres

"La llengua no és només una freda i racional eina per a comunicar: és el fil que ens uneix amb la nostra història", opinió de Joan Ferran

Publicitat

El Racó del Veïnat

Joan FerranJoan Ferran Sala

Els darrers anys hem viscut una preocupant pèrdua de l’ús i presència del català al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Com a persones conscients de la importància de preservar la nostra cultura, és hora que passem a l’acció (aquí i ara!) per tal de protegir i fomentar la llengua als nostres barris.

És evident que l’impacte de la globalització ha provocat una forta tendència a la uniformitat lingüística. Això, sumat al fet que l’estat espanyol mai ha defensat amb fermesa cap llengua que no sigui el castellà, està provocant una pèrdua de l’ús del català sobretot en l’àmbit social (sabíeu que l’ús entre els joves al districte no arriba ni al 50%?).

No cal dir que el català és una part essencial de la nostra identitat col·lectiva. És per això que els que vivim als barris de Sarrià-Sant Gervasi, un dels districtes que més usa de manera habitual el català, tenim l’oportunitat de ser el motor de canvi per garantir-ne la continuïtat a la resta de la ciutat. Perquè la llengua no és només una freda i racional “eina per a comunicar”: és el fil que ens uneix amb la nostra història. És l’element que assegura la transmissió de la nostra manera d’entendre el món, de la nostra riquesa cultural, a les futures generacions.

I malgrat la situació delicada, encara ho podem revertir. Només cal que tots aquells que estiguem compromesos amb la diversitat lingüística defensem el català en el nostre dia a dia. Parlar el català amb els veïns, amb els companys de feina, amb els treballadors d’atenció al públic, a les xarxes socials, exigir fermesa a les institucions perquè el promoguin… són algunes de les mesures, però n’hi ha moltes més!

Tinguem en compte, també, que dirigir-nos en català a aquells que no el parlen és també incloure’ls en la comunitat catalanoparlant: fent-ho, els facilitem la integració al teixit social, a més de donar-los eines perquè tinguin més i millors oportunitats laborals, formatives i de socialització. Suposar que una persona no ens entendrà si ens hi dirigim en català és excloure’l de la comunitat catalanoparlant!

En resum, tenim el deure de preservar la llengua per a les generacions futures. Perquè, com deia el cantautor valencià Feliu Ventura, “No podré mirar als ulls als infants del meu lloc si sé que no vaig fer el que calia“. Va, posem-hi fil a l’agulla, que encara hi som a temps!

Notícies relacionades

Les lluites per salvar el patrimoni verd dels barris fan pinya

Persistir i generar aliances amb altres plataformes i la societat civil: l'estratègia compartida de diverses entitats que batallen per preservar espais verds als barris

Esmen celebra 35 anys d’inclusió i acompanyament a les persones amb una trobada farcida d’art i emoció

Més de 200 persones es van reunir per commemorar més de tres dècades de treball continu a favor de la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

Els Castellers de Sarrià descarreguen el primer castell de vuit de la seva història

La colla sarrianenca signa una fita inèdita en el món casteller, assolint el 2 de 7 i el 4 de 8 en una mateixa actuació
spot_img

Les lluites per salvar el patrimoni verd dels barris fan pinya

Persistir i generar aliances amb altres plataformes i la societat civil: l'estratègia compartida de diverses entitats que batallen per preservar espais verds als barris

Esmen celebra 35 anys d’inclusió i acompanyament a les persones amb una trobada farcida d’art i emoció

Més de 200 persones es van reunir per commemorar més de tres dècades de treball continu a favor de la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

No hi ha articles per mostrar