Publicitat

El futur de la llengua depèn de mi, de tu, de nosaltres

"La llengua no és només una freda i racional eina per a comunicar: és el fil que ens uneix amb la nostra història", opinió de Joan Ferran

Publicitat

El Racó del Veïnat

Joan FerranJoan Ferran Sala

Els darrers anys hem viscut una preocupant pèrdua de l’ús i presència del català al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Com a persones conscients de la importància de preservar la nostra cultura, és hora que passem a l’acció (aquí i ara!) per tal de protegir i fomentar la llengua als nostres barris.

És evident que l’impacte de la globalització ha provocat una forta tendència a la uniformitat lingüística. Això, sumat al fet que l’estat espanyol mai ha defensat amb fermesa cap llengua que no sigui el castellà, està provocant una pèrdua de l’ús del català sobretot en l’àmbit social (sabíeu que l’ús entre els joves al districte no arriba ni al 50%?).

No cal dir que el català és una part essencial de la nostra identitat col·lectiva. És per això que els que vivim als barris de Sarrià-Sant Gervasi, un dels districtes que més usa de manera habitual el català, tenim l’oportunitat de ser el motor de canvi per garantir-ne la continuïtat a la resta de la ciutat. Perquè la llengua no és només una freda i racional “eina per a comunicar”: és el fil que ens uneix amb la nostra història. És l’element que assegura la transmissió de la nostra manera d’entendre el món, de la nostra riquesa cultural, a les futures generacions.

I malgrat la situació delicada, encara ho podem revertir. Només cal que tots aquells que estiguem compromesos amb la diversitat lingüística defensem el català en el nostre dia a dia. Parlar el català amb els veïns, amb els companys de feina, amb els treballadors d’atenció al públic, a les xarxes socials, exigir fermesa a les institucions perquè el promoguin… són algunes de les mesures, però n’hi ha moltes més!

Tinguem en compte, també, que dirigir-nos en català a aquells que no el parlen és també incloure’ls en la comunitat catalanoparlant: fent-ho, els facilitem la integració al teixit social, a més de donar-los eines perquè tinguin més i millors oportunitats laborals, formatives i de socialització. Suposar que una persona no ens entendrà si ens hi dirigim en català és excloure’l de la comunitat catalanoparlant!

En resum, tenim el deure de preservar la llengua per a les generacions futures. Perquè, com deia el cantautor valencià Feliu Ventura, “No podré mirar als ulls als infants del meu lloc si sé que no vaig fer el que calia“. Va, posem-hi fil a l’agulla, que encara hi som a temps!

Notícies relacionades

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià impulsa millores tecnològiques per als Mossos

El professor de l’EUSS Jordi Cruz rep la medalla de bronze dels Mossos per la seva contribució científica
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

No hi ha articles per mostrar