Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
El Jardí
La tecnologia i els productes que utilitzem cada dia sovint no s’han pensat perquè els utilitzi tothom. Molts s’han dissenyat històricament prenent com a referència un únic perfil: el de l’home. Aquesta ha estat la reivindicació central de la jornada del Dia de la Dona, que l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va organitzar el 4 de març.
Sota el lema ‘La norma NO és normal’, la universitat va reunir Maria Visa, CEO de l’empresa de robòtica MTS Tech, i Ainoa Abella, investigadora en disseny i benestar a Elisava, per analitzar com la perspectiva de gènere pot transformar la manera de dissenyar productes i tecnologies.
“El més fàcil és dissenyar per la norma, el repte real és dissenyar per a tothom”, va afirmar Abella. Segons l’enginyera de Disseny Industrial, molts productes que tenen un impacte directe en la vida de les persones s’han dissenyat sota un estàndard masculí i s’han mantingut durant anys sense qüestionar-se. Un fet que també passa en àmbits com, per exemple, la salut femenina.
Com a exemple, Abella va presentar DRAINEE, un projecte de redisseny d’un drenatge quirúrgic utilitzat habitualment després d’operacions de càncer de mama. Aquest dispositiu, que les pacients han de portar durant el postoperatori per evitar infeccions, s’ha mantingut pràcticament sense canvis durant dècades; malgrat les incomoditats que pot generar en el dia a dia a les dones i, també, al petit percentatge d’homes a qui se’ls detecta.
El projecte planteja repensar-ne la forma i l’ús tenint en compte la diversitat de cossos, el context real de recuperació i també la dimensió emocional del procés. “Quan dissenyem, la primera pregunta hauria de ser qui serà realment l’usuari. Moltes vegades assumim solucions per tradició sense qüestionar-les”, va explicar.
Micromasclismes persistents en entorns tècnics
Per la seva banda, Maria Visa va posar el focus en la necessitat de revisar els processos de disseny també en sectors tecnològics com la robòtica o la indústria. “Quan desenvolupem tecnologia, sovint ens demanen directament una solució. Però el que hauríem de preguntar primer és quin és el problema real que cal resoldre”, va assenyalar.
Durant el debat també es va abordar la presència de biaixos en àmbits emergents com la inteŀligència artificial, així com els micromasclismes que encara persisteixen en entorns tècnics. Segons Visa, incorporar mirades diverses dins dels equips d’innovació és clau per detectar aquests biaixos.
La taula rodona va ser organitzada per la Comissió d’Igualtat de la universitat i moderada per la professora Sara Carrera.
