9.9 C
Sant Gervasi
| Dimecres 26 de gener de 2022 |
Publicitat

Gabriel Campo Cunchillos, un desconegut tot i viure 75 anys a Sarrià-Sant Gervasi

La seva família va ser la primera en habitar l’Observatori Fabra a Collserola i ell el primer meteoròleg oficial de Catalunya

Publicitat
Publicitat

Semblances

Manuel Castellet

Nat a Saragossa el 25 d’octubre de 1898, Gabriel Campo és probablement una persona bastant desconeguda, tot i viure gairebé tota la vida al nostre districte: uns 25 anys al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes i més de 50 a Sant Gervasi.

El seu pare, Gabriel Campo Pérez, va ser escollit l’any 1904 per treballar de conserge a l’Observatori Fabra, que s’inauguraria solemnement —amb el rei, el president del Govern espanyol i el director de l’Observatori— el dia 7 d’abril d’aquell any. Les tasques del conserge consistien en el manteniment de l’instrumental, la vigilància de les instal· lacions i terrenys que envoltaven l’edifici, i l’atenció de les nombroses visites diürnes que rebia l’Observatori. Com que la família Campo vivia al petit habitatge que ocupava una part dels baixos de l’Observatori —amb aigua corrent i electricitat, ja en aquella època—, el Gabriel Campo fill es deuria familiaritzar, de ben menut, amb les tasques que feia el seu pare.

Publicitat

L’Observatori Fabra creixia en importància i activitat, i l’any 1913 Eduard Fontserè —que anys després seria el primer director del Servei Meteorològic de Catalunya— es va fer càrrec de les seccions meteorològica i sísmica de l’Observatori. Dos anys més tard, Fontserè prenia aquell noi de 17 anys, en Gabriel Campo, com ajudant de l’estació aerològica de Barcelona, el primer projecte internacional liderat per Fontserè, una ajuda que va comportar una millora important donada la seva aptitud i bona voluntat, d’indiscutible utilitat a la bona marxa dels treballs de les lectures meteorològiques, canvi de fulles, observacions i comparacions horàries i altres operacions indiferibles.

Tres anys després en Gabriel signava el seu primer contracte com ajudant de l’Observatori, en presentar-se a la convocatòria per la plaça, que va guanyar. Va esdevenir observador meteorològic, una tasca que compaginava amb els estudis. No va deixar mai aquesta feina, però professionalment el gran salt el va fer al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), creat el 1921, quan el director, Eduard Fontserè, va presentar una proposta per als diferents llocs de treball que va ser aprovada per l’Institut d’Estudis Catalans, el qual supervisava la nova institució. El càrrec de meteoròleg era el principal per darrere del director: suposava fer-se responsable de totes les activitats (observació, predicció, etc.). La plaça de meteoròleg, el primer meteoròleg oficial de Catalunya, va ser per a Gabriel Campo, per davant d’altres possibles candidats, alguns d’ells universitaris.

Publicitat

A partir d’aquí, trobem Campo en tots els fronts d’actuació del SMC. La primera previsió pública del nou SMC, corresponent al dia 16 d’octubre de 1922, va signada per ell (com tantes altres). El mateix any 1922, trobem la primera nota d’estudi signada per Campo, amb el títol Relació entre els halos i les pluges ciclòniques a Catalunya, resultat d’un treball d’observacions especials i del creuament de les observacions amb les situacions meteorològiques. En els anys següents, seria l’autor de 14 de les 69 Notes d’Estudi del SMC; algunes corresponen a la reducció de les observacions diàries amb globus pilot, i altres a estudis relacionats amb la pluviometria. Una activitat que compatibilitzava amb les seves contribucions a l’Observatori Fabra fins i tot quan ja casat, el 1923 amb Lorenza Usón, i amb dos fills, van decidir baixar a viure a la ciutat, al recentment incorporat barri de Sant Gervasi, al segon pis del número 12 del carrer de Castanyer. Pujava cada dia a l’Observatori a les 8 del matí amb el funicular del Tibidabo, fins al baixador que hi havia un xic més amunt de l’encreuament.

Observador com era i gran aficionat a la fotografia, va aportar a la nefologia catalana una important col·lecció de fotografies de núvols, algunes de les quals —13— van ser incorporades a la magna obra Atlas Internacional dels Núvols i dels estats del cel, de l’Organització Meteorològica Internacional, que fou publicada els anys 30 en alemany, francès, anglès i català, gràcies al mecenatge de Rafael Patxot.

Campo va treballar durant tota la Guerra Civil, fent les observacions i previsions meteorològiques corresponents, fins que tres dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939, el Servei Meteorològic fou clausurat i tot el material confiscat. Tanmateix, però, atès que el seu expedient de depuració es va resoldre sense cap acusació ni càstig, la Diputació de Barcelona li va proporcionar una plaça administrativa a l’Escola del Treball fins a la jubilació el 1968, tot i que es va continuar responsabilitzant de l’observació a l’Observatori Fabra, fins a la seva mort l’any 1981

Publicitat
Publicitat

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.