14.5 C
Sarria
| Divendres 03 d'Abril de 2020 |

Qui era Rafael Patxot i Jubert?

Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català, Rafael Patxot acompanyà Eduard Fontserè en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, abans de marxar a l'exili on va morir als 92 anys

Cultura

Manuel Castellet

Rafael Patxot va repartir la seva vida, més o menys a parts iguals, entre Sant Feliu de Guíxols, on va néixer l’any 1872, Barcelona, on es traslladà amb la família a inicis del segle XX, i Suïssa, on va morir a l’edat de 92 anys després de 28 anys d’exili.

Durant el terç que correspon a Barcelona va viure amb la seva muller, Lluïsa Rabell i Cibils, i amb tres filles, a Sarrià – Sant Gervasi, concretament al número 24 del passeig de la Bonanova.

Tres fets marquen la seva vida: la formació de jove com a meteoròleg a Anglaterra, la mort de les dues filles grans (Montserrat, el 1919, de febre espanyola; i Maria, el 1925 d’una miocarditis aguda) i la mort de la seva cunyada, Concepció, que el convertí en marmessor d’un volum enorme de béns mobles i immobles.

L’obra de mecenatge de Patxot fou la més important i amb més intenció del primer terç del segle XX: va començar amb premis a composicions musicals, a treballs científics, a treballs de caire social, ajudes a dones grans o a noies joves, beques exclusives per a noies catalanes per estudiar a la universitat o per ampliar estudis a l’estranger. Fou com un aprenentatge, per saltar després a la definició, estructuració, organització i finançament de dues obres majors: Obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’Estudi de la Masia Catalana, ambdues amb la mateixa finalitat: conservar tot aquest material per, en el futur, saber d’on veníem com a país.

Publicitat

Acompanyà Eduard Fontserè en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya; Fontserè com a director i Patxot cap de la Secció de Nefologia (l’estudi dels núvols), i va participar en l’elaboració de l’Atlas Internacional dels Núvols i els Estats del Cel, promogut per la Organització Meteorològica Internacional. L’obra s’havia de publicar en alemany, francès i anglès, però Patxot oferí finançar les tres edicions i, a més, una en català, amb el mateix valor original que les altres. Aquesta decisió la pagaria cara el gener de 1939, quan, tres dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, van desmantellar el Servei Meteorològic i es van endur les més de 5.000 fotografies de núvols de Patxot.

Quan això va passar, Rafael Patxot, amb la seva muller, la filla Concepció (casada amb Manuel Carreras), i quatre fills d’aquest matrimoni (Núria, nascuda el 1932; Rafael, el 1934; Cecília, el 1936, i Jordi el 1939) vivien ja a Suïssa des de l’agost de 1936, quan el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, els salvà de la persecució de la FAI i els embarcar en un torpediner francès que els va deixar a Portvendres, a la Catalunya del Nord.

De Suïssa estant, Patxot va seguir ajudant tant els casals catalans de Mèxic i de Sud-Amèrica, com també els joves que es desplaçaven, amb una beca Patxot, a ampliar estudis a Suïssa. I també catalans ja consolidats a l’estranger, com foren el filòleg Joan Coromines, a Chicago, o el compositor Robert Gerhard, a Cambridge.

És impossible resumir en aquestes poques línies la seva vida intel·lectual tan potent, amb tantes facetes i amb una obra de mecenatge tan immensa. Vull destacar només una de les seves frases: “La intel·ligència té la missió d’assegurar la continuïtat espiritual de la humanitat”.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada