Dimarts 18, febrer 2025
12.8 C
Sant Gervasi
12.8 C
Sarrià
Publicitat

Qui era Rafael Patxot i Jubert?

Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català, Rafael Patxot acompanyà Eduard Fontserè en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, abans de marxar a l'exili on va morir als 92 anys

spot_img

Publicat el 26.2.2020 13:29

Cultura

Manuel Castellet

Rafael Patxot va repartir la seva vida, més o menys a parts iguals, entre Sant Feliu de Guíxols, on va néixer l’any 1872, Barcelona, on es traslladà amb la família a inicis del segle XX, i Suïssa, on va morir a l’edat de 92 anys després de 28 anys d’exili.

Publicitat

Durant el terç que correspon a Barcelona va viure amb la seva muller, Lluïsa Rabell i Cibils, i amb tres filles, a Sarrià – Sant Gervasi, concretament al número 24 del passeig de la Bonanova.

Publicitat

Tres fets marquen la seva vida: la formació de jove com a meteoròleg a Anglaterra, la mort de les dues filles grans (Montserrat, el 1919, de febre espanyola; i Maria, el 1925 d’una miocarditis aguda) i la mort de la seva cunyada, Concepció, que el convertí en marmessor d’un volum enorme de béns mobles i immobles.

L’obra de mecenatge de Patxot fou la més important i amb més intenció del primer terç del segle XX: va començar amb premis a composicions musicals, a treballs científics, a treballs de caire social, ajudes a dones grans o a noies joves, beques exclusives per a noies catalanes per estudiar a la universitat o per ampliar estudis a l’estranger. Fou com un aprenentatge, per saltar després a la definició, estructuració, organització i finançament de dues obres majors: Obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’Estudi de la Masia Catalana, ambdues amb la mateixa finalitat: conservar tot aquest material per, en el futur, saber d’on veníem com a país.

Acompanyà Eduard Fontserè en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya; Fontserè com a director i Patxot cap de la Secció de Nefologia (l’estudi dels núvols), i va participar en l’elaboració de l’Atlas Internacional dels Núvols i els Estats del Cel, promogut per la Organització Meteorològica Internacional. L’obra s’havia de publicar en alemany, francès i anglès, però Patxot oferí finançar les tres edicions i, a més, una en català, amb el mateix valor original que les altres. Aquesta decisió la pagaria cara el gener de 1939, quan, tres dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, van desmantellar el Servei Meteorològic i es van endur les més de 5.000 fotografies de núvols de Patxot.

Quan això va passar, Rafael Patxot, amb la seva muller, la filla Concepció (casada amb Manuel Carreras), i quatre fills d’aquest matrimoni (Núria, nascuda el 1932; Rafael, el 1934; Cecília, el 1936, i Jordi el 1939) vivien ja a Suïssa des de l’agost de 1936, quan el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, els salvà de la persecució de la FAI i els embarcar en un torpediner francès que els va deixar a Portvendres, a la Catalunya del Nord.

De Suïssa estant, Patxot va seguir ajudant tant els casals catalans de Mèxic i de Sud-Amèrica, com també els joves que es desplaçaven, amb una beca Patxot, a ampliar estudis a Suïssa. I també catalans ja consolidats a l’estranger, com foren el filòleg Joan Coromines, a Chicago, o el compositor Robert Gerhard, a Cambridge.

És impossible resumir en aquestes poques línies la seva vida intel·lectual tan potent, amb tantes facetes i amb una obra de mecenatge tan immensa. Vull destacar només una de les seves frases: “La intel·ligència té la missió d’assegurar la continuïtat espiritual de la humanitat”.

Notícies relacionades

La mort d’un ciclista a Sarrià reunirà una reivindicació per una xarxa de bici més segura

L'acte es farà el 20 de febrer i servirà per rendir homenatge a Hugo Fernández, que va morir a principis d'any al Passeig Sant Joan Bosco

Lecanemab, nou fàrmac per a l’Alzheimer: expectatives i realitat

Està previst que el medicament estigui disponible en el mercat farmacèutic català en menys de dos anys

Els ODS a Infantil i Primària

El pla d'acció amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Escola Garbí Pere Verges

Quines propostes de Sarrià-Sant Gervasi passen a la següent fase dels pressupostos participatius?

D'un total de 186, 67 són els projectes per millorar l'espai públic que arriben a l'etapa decisòria: la votació serà el mes d'abril

Temes relacionats

L’Ajuntament expropia l’edifici del Kubo per convertir-lo en una zona verda

La regidora del districte celebra l'acord amb la Sareb, que costarà més de 810.000 euros, mentre l'edifici veí de la Ruïna busca comprador

Muley Hafid, la casa modernista que fa de seu del Consolat de Mèxic

L'arquitectura va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1911 i li deien popularment “la torre de l'àrab”

Una recopilació de fotografies antigues busca reconstruir la història del barri del Rectoret

La coordinadora del Casal de Barri Can Rectoret, Anna Ripoll, diu que l’objectiu final és fer una exposició, però abans escoltar testimonis veïnals

Suspenen a última hora el desallotjament d’El Kubo de la Bonanova

El col·lectiu i moviments per a l'habitatge estaven preparats per aturar la intervenció policial, prevista per aquest dijous a les cinc de la matinada
spot_img

La mort d’un ciclista a Sarrià reunirà una reivindicació per una xarxa de bici més segura

L'acte es farà el 20 de febrer i servirà per rendir homenatge a Hugo Fernández, que va morir a principis d'any al Passeig Sant Joan Bosco

Quines propostes de Sarrià-Sant Gervasi passen a la següent fase dels pressupostos participatius?

D'un total de 186, 67 són els projectes per millorar l'espai públic que arriben a l'etapa decisòria: la votació serà el mes d'abril

Detinguts quatre vigilants de seguretat per agressions de matinada al carrer Tuset

La policia els va arrestar després que actuessin amb violència contra un grup de turistes que sortia d'una discoteca de Galvany

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí