Cultura
Manuel Castellet
Rafael Patxot va repartir la seva vida, més o menys a parts iguals, entre Sant Feliu de Guíxols, on va néixer l’any 1872, Barcelona, on es traslladà amb la família a inicis del segle XX, i Suïssa, on va morir a l’edat de 92 anys després de 28 anys d’exili.
Durant el terç que correspon a Barcelona va viure amb la seva muller, Lluïsa Rabell i Cibils, i amb tres filles, a Sarrià – Sant Gervasi, concretament al número 24 del passeig de la Bonanova.
Tres fets marquen la seva vida: la formació de jove com a meteoròleg a Anglaterra, la mort de les dues filles grans (Montserrat, el 1919, de febre espanyola; i Maria, el 1925 d’una miocarditis aguda) i la mort de la seva cunyada, Concepció, que el convertí en marmessor d’un volum enorme de béns mobles i immobles.
L’obra de mecenatge de Patxot fou la més important i amb més intenció del primer terç del segle XX: va començar amb premis a composicions musicals, a treballs científics, a treballs de caire social, ajudes a dones grans o a noies joves, beques exclusives per a noies catalanes per estudiar a la universitat o per ampliar estudis a l’estranger. Fou com un aprenentatge, per saltar després a la definició, estructuració, organització i finançament de dues obres majors: Obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’Estudi de la Masia Catalana, ambdues amb la mateixa finalitat: conservar tot aquest material per, en el futur, saber d’on veníem com a país.
Acompanyà Eduard Fontserè en la creació del Servei Meteorològic de Catalunya; Fontserè com a director i Patxot cap de la Secció de Nefologia (l’estudi dels núvols), i va participar en l’elaboració de l’Atlas Internacional dels Núvols i els Estats del Cel, promogut per la Organització Meteorològica Internacional. L’obra s’havia de publicar en alemany, francès i anglès, però Patxot oferí finançar les tres edicions i, a més, una en català, amb el mateix valor original que les altres. Aquesta decisió la pagaria cara el gener de 1939, quan, tres dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, van desmantellar el Servei Meteorològic i es van endur les més de 5.000 fotografies de núvols de Patxot.
Quan això va passar, Rafael Patxot, amb la seva muller, la filla Concepció (casada amb Manuel Carreras), i quatre fills d’aquest matrimoni (Núria, nascuda el 1932; Rafael, el 1934; Cecília, el 1936, i Jordi el 1939) vivien ja a Suïssa des de l’agost de 1936, quan el conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, els salvà de la persecució de la FAI i els embarcar en un torpediner francès que els va deixar a Portvendres, a la Catalunya del Nord.
De Suïssa estant, Patxot va seguir ajudant tant els casals catalans de Mèxic i de Sud-Amèrica, com també els joves que es desplaçaven, amb una beca Patxot, a ampliar estudis a Suïssa. I també catalans ja consolidats a l’estranger, com foren el filòleg Joan Coromines, a Chicago, o el compositor Robert Gerhard, a Cambridge.
És impossible resumir en aquestes poques línies la seva vida intel·lectual tan potent, amb tantes facetes i amb una obra de mecenatge tan immensa. Vull destacar només una de les seves frases: “La intel·ligència té la missió d’assegurar la continuïtat espiritual de la humanitat”.
