Opinió
Max Cahner
L’altre dia es coneixia la notícia que a Catalunya hi ha actualment un total de 29.031 pisos buits, dels quals 1.552 es troben a la ciutat de Barcelona. Segons dades del registre d’habitatges buits de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, es tracta d’immobles buits propietat de grans tenidors. Quan parlem de grans tenidors, ens referim a empreses, bancs i fons d’inversió que acumulen més de 10 habitatges en el conjunt de la ciutat o del país.
Actualment, a la ciutat de Barcelona, segons l’Ajuntament, el parc d’habitatges de la ciutat de Barcelona és de 754.326 unitats. En relació amb la ciutat no representa un percentatge elevat, però en l’actual situació d’emergència de l’habitatge i la pressió especulativa, que les famílies i les persones joves fa anys que patim, aquesta dada ens hauria de fer reflexionar respecte on posem el focus mediàtic i les energies com a societat.
A Sarrià-Sant Gervasi, la situació de les ocupacions del Kubo i la Ruïna va centrar tota l’atenció mediàtica i política durant la passada campanya electoral, sent porta d’entrada de discursos d’odi i fent apel·lacions a les baixes passions i els pitjors instints d’un veïnat que va saber estar a l’altura i no deixar-se endur per la desfilada de personatges nefastos representants de la ultradreta i entitats parapolicials com Desokupa. Tot plegat, un assaig general del lamentable espectacle violent al qual estem assistint aquestes setmanes arran de la configuració del nou Govern a l’Estat. Convido a fer una reflexió col·lectiva sobre el fet de pensar que el més greu que succeeix als nostres barris no es troba al nord de la plaça de la Bonanova.
Tornem al tema de les ocupacions, els 1.552 habitatges buits propietat de grans tenidors que hi ha a Barcelona i les 765 famílies que, segons el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, va atendre la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per emergències socials durant el passat mes d’octubre. I reflexionem col·lectivament si el Kubo i la Ruïna, propietat de grans tenidors que volen engreixar el nombre d’habitatges buits de la ciutat, han d’esdevenir el focus de la nostra energia, els nostres debats i les nostres preocupacions com a districte i com a ciutat.
En una ciutat on el 40% de la població viu de lloguer, segons un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona, i on cada vegada hi ha menys percentatge de propietaris, el qual ens porta a un horitzó on cada vegada més gent viu de lloguer i durant més temps perquè no té, ni tindrà accés a una propietat, em pregunto si és realment el gran problema del veïnat de Sarrià-Sant Gervasi, sabent totes les dades que hem repassat, és allò que succeeix amb el Kubo i la Ruïna.
Tal com diuen algunes de les pancartes que pengen als balcons de diversos edificis del nostre districte, sobre el fet de tenir les claus de les nostres cases, mantenir edificis tapiats i buits és un luxe que aquesta ciutat i Sarrià-Sant Gervasi no es poden permetre. El problema de l’habitatge no és l’ocupació, allà on s’ha de posar el focus és en els desnonaments diaris, en l’augment descontrolat dels preus dels lloguers a un ritme molt més elevat que els salaris i a la barra lliure dels pisos turístics que avala l’actual govern de Collboni a proposta de Junts que torna a posar a la propietat privada per davant del dret a l’habitatge.
En el moment on el sostre no està garantit, no es combat l‘abús immobiliari i no es denuncia la manca d’habitatge assequible, es normalitza allò que diu la cançó No hay tanto pan versionada per la Sílvia Pérez Cruz que diu allò “no hay tanto pan, es indecente, gente sin casa y casas sin gente”.
Max Cahner és politòleg, ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi
