Opinió
Carmen Martínez, Fundació Uszheimer
Els cuidadors de persones amb dependència estan sotmesos a grans dosis d’estrès i ansietat. La seva vida personal queda trastocada i, per tant, el seu equilibri personal i emocional (salut mental) pateix una davallada important. És per aquesta raó que és molt important fer una bona gestió dels sentiments i emocions, ja que incideixen directament sobre què fem, com ho fem i la forma com ens enfrontem a aquesta tasca.
L’educació emocional se centra en l’àmbit de conèixer i reconèixer les emocions i sentiments propis i dels altres i, de fer-los servir de manera adaptativa. Les emocions resulten útils a les persones perquè conviden a l’acció i, si es gestionen bé, faciliten la seva adaptació a l’entorn. Fer una bona gestió emocional no implica controlar, reprimir ni rebutjar el que sentim, sinó acceptar les emocions i manejar-les. A la vida en general, la persona experimenta quatre emocions bàsiques: por, tristesa, ràbia i alegria. La por i la tristesa m’aïllen i em separen del món, mentre que l’alegria i la ira m’empenyen a l’exterior expressant-les amb i cap als altres. Per conèixer i reconèixer les nostres emocions i sentiments és necessari aturar, de tant en tant, el ritme agitat de la vida i dedicar temps a reflexionar, a escoltar, a qüestionar les nostres conductes i a revisar els nostres pensaments lligats a les emocions.
Cuidar implica lluitar per algú a qui estimem, i de vegades la teva vida personal queda en segon pla. Canviem la prioritat del jo pel tu. Qui cuida dedica una important activitat diària a la cura de la persona depenent que té a càrrec seu. Duu a terme una tasca necessària que moltes vegades és poc visible i reconeguda socialment, complicada i absorbent, cosa que genera sentiments contradictoris: por, culpabilitat, angoixa, tristesa… La salut física i, sobretot, mental del cuidador principal influeix directament a l’atenció que està donant. Un aspecte crucial per gestionar les emocions és reconèixer-les, fer-les conscients, cosa que implica permetre que surtin sense jutjar-les ni reprimir-les. S’han d’acceptar i escollir què en fem (ens beneficien o no per a la nostra tasca de cuidadors?) Les emocions no són ni bones ni dolentes, només ens fan bé o mal segons com les visquem. Les hem de canalitzar per poder utilitzar-les a favor nostre.
El cuidador té dret a dedicar-se temps, a experimentar sentiments negatius (culpabilitat, impotència, incertesa…), a ser tractat amb respecte, a cometre errors, a dir no, a expressar-se, a demanar ajuda. És a dir, a tenir en compte la seva vida pròpia i personal. Per poder fer una bona gestió emocional és bàsica l’empatia, és a dir, la capacitat d’entendre les emocions, els sentiments i la forma de pensar dels altres (en aquest cas, les de la persona depenent). Així podrem entendre, preveure i anticipar-nos a les necessitats de la persona que cuidem, sempre des del respecte.
Tots viuríem els revessos de la vida d’una forma més tranquil·la i equilibrada si l’educació emocional formés part del nostre desenvolupament com a persones des que som petits.
Les persones cuidadores que tenen major capacitat per reconèixer, comprendre i manejar les seves pròpies emocions i les dels altres tenen més oportunitats d’experimentar sentiments i estats d’ànim de benestar, és a dir, a viure la seva condició de cuidadors amb molta més tranquil·litat.
