13.4 C
Sant Gervasi
| Dissabte 27 de febrer de 2021 |

Homenatge a Charo, la dona que van assassinar cremant-la a un caixer

Fins on arribarà la nostra societat? Guiats per l’aporofòbia

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Notícies de Sant Gervasi

Roser Díaz

El diumenge 16 de desembre a les 11 del matí davant del carrer Guillem Tell, amb confluència amb Saragossa, es va reunir, com es fa des de l’any 2015, un nombrós grup de gent per homenatjar la memòria de Rosario Endrinal, “Charo”, qui va morir cremada per un grup de joves en el caixer del banc, condemnada pel sol fet de ser una sense llar.

En el seu record, quan fa 18 anys del seu assassinat, a mans de 3 joves, i sense més motiu aparent que una broma per passar l’estona, la nostra societat evoluciona cada vegada més cap a postures extremes. L’aporofòbia, que és el rebuig i la por a la pobresa manifestat amb postures violentes o d’odi, és cada vegada més creixent.

Es justifica unificant els conceptes de pobresa i delinqüència. S’acostuma a vestir amb un classicisme buit on no es té en compte la persona, si no la representació socioeconòmica que en aquell moment pateix. Es condemna a la gent per ser pobre, per no tenir llar i se’ls considera un mal per la potent societat capitalista, on el pes dels diners és el pes del valor personal.

Jutjada i condemnada absurdament per aquesta llei, una nit de desembre de l’any 2005, Rosario Endrinal, provinent d’un extracte social mig i a qui les drogues havien catapultat a la indigència, va ser cremada viva. Un cas esfereïdor, quan avui en dia hi ha entre 2.799 i 3.383 persones a Barcelona amb la mateixa situació. El 47% han patit agressions per aporofòbia, però diuen que no val la pena el fet de denunciar-les, ja que no es considera un delicte d’odi.

Per això, en el manifest llegit en l’acte, es demana la redacció i aprovació d’una llei que tipifiqui com a delicte i penalitzi l’aporofòbia en l’àmbit del Congrés. A l’Ajuntament i Generalitat se’ls insta desenvolupar solucions reals, com una renda universal, l’atorgament d’un sostre o la cobertura de les necessitats més bàsiques.

El cas de la Charo, potser el més colpidor per cruel i gratuït, és un exemple més de la importància de l’educació, que s’ha de fonamentar en els valors morals i no pas en els econòmics. Hem vist tot el mal social que aquest error pot generar, tant pels autors com per les víctimes d’aquestes salvatjades inútils.

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.