Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
El dimecres 23 de novembre al vespre va tenir lloc la primera de les tres projeccions de la secció “Megacurts” (la secció a què accedeixen els curtmetratges que no poden entrar a la categoria de “Barcelona en curt”; és a dir, sense restriccions pel que fa a la seva localització).
És realment elogiable que dues treballadores de la Biblioteca, la Laura Pla i la Iliana Lokopoulou hagin impulsat un festival com aquest, que, ara com ara, és pioner, atès que no hi ha cap altra Biblioteca pública de la ciutat que organitzi un festival de curtmetratges. Elles ho van dir a la presentació: “Què vol dir “llegir” avui dia? No es tracta tan sols de llibres. I les Biblioteques cal que s’hi adaptin”.
Fotografies de Juanjo Compairé
Tenim al davant, doncs, un Festival adreçat no tan sols a la ciutadania de Sant Gervasi que fa servir la Biblioteca sinó a tothom interessat en aquest format de cinema. Un curtmetratge no és un pas en el camí d’allò que es considera el “cinema de veritat”, que és el llargmetratge; és un format en si, tan important com pot ser-ho un conte en relació amb una novel·la. De fet, Lluís Miñarro que va presentar un curt seu, Escudella (amb una Rosa Novell incommensurable) havia fet abans una pel·lícula llarga.
A banda de l’autor abans esmentat, van ser-hi presents també dues directores (Maria L. Rovira i Paula Sánchez, vegeu-ne les fotografies), presentant el seu Infesto. Al nostre barri tenim, doncs, el privilegi de poder entrar en contacte personalment amb autors i autores cinematogràfiques, la majoria (però no sempre) joves i de poder conversar amb elles i ells, sense intermediaris.
Fotografia de Juanjo Compairé
La resta de curts presentats exploren camins narratius interessants: els films antics, la foto fixa, el blanc i negre, la pantalla en negre amb subtítols, el pla seqüència únic, el diàleg vorejant en el surrealisme, etc. Igualment eixamplen la nostra mirada amb llenguatges innovadors, com ho fa, per exemple, el curt Cuatro postales a Marta, d’Hernán Talavera. Combinen la ficció amb el documental (per exemple, el filmet El submariné homenatja Juan Mariné que, als seus 95 anys, amb la seva companya Concha Figueras continua restaurant cel·luloides deteriorats: un autèntic cant d’amor al cinema).
Ens felicitem que la nostra Biblioteca esdevingui un focus d’animació cultural, anant molt més enllà de la seva funció de lectura i préstec de llibres. I felicitem les seves coordinadores, Iliana i Laura, per la seva tasca. Gràcies en nom de la gent del nostre barri que estima el cinema!
