Opinió
Miquel Saumell
Ruben Wagensberg és un diputat d’Esquerra que viu temporalment a Suïssa. L’he trobat sovint pel barri de Sarrià, i alguna vegada he parlat amb ell. El seu advocat és Andreu Van den Eynde, que també defensa altres polítics relacionats amb el procés independentista de Catalunya. A la vista dels disbarats legals que la cúpula judicial espanyola està perpetrant contra el moviment independentista català, aquest advocat ha reaccionat amb una afirmació sorprenent: “Ser independentista és delicte”. Vull pensar que l’advocat això no ho pensa, i només ha utilitzat una forma provocadora d’expressar-se. Ha fet aquesta afirmació a la vista dels abusos legals que alguns vigilants de les essències pàtries espanyoles sotmeten des de fa anys els independentistes catalans. Des dels alts poders estatals es busca, bàsicament, l’escarment i fer por, potser pensant que com més maltractin els independentistes menys persones faran el pas de treballar a favor de la independència. Però a Espanya van molt equivocats.
“Polítics, fiscals, jutges i policies, amb les seves actuacions forassenyades, sembla que trobin a faltar el dictador”
L’any que ve farà mig segle que Franco va morir, però encara hi ha algunes persones amb molt poder —polítics, fiscals, jutges i policies— que amb les seves actuacions forassenyades sembla que trobin a faltar el dictador. Fan tot el que poden amb l’objectiu que els catalans independentistes canviem d’opinió. Parlem de funcionaris públics com jutges i fiscals, uns ciutadans privilegiats que gaudeixen d’un sou més que raonable que es complementa amb altres avantatges econòmics i socials incorporats la professió. I no cal dir que sempre es mouen amb cotxe i conductor a càrrec del contribuent; en aquest país, el cotxe oficial encara és per a algunes persones la visualització màxima del poder.
“Alguns catalans som independentistes des de fa dècades i el pensament no és delicte”
Qualsevol persona amb dos dits de front i una mínima sensibilitat democràtica sap que declarar-se o sentir-se independentista no pot ser mai un delicte. El pensament no és delicte. Ara bé, des de la cúpula judicial espanyola les aspiracions dels catalans es valoren d’una manera molt restrictiva. Alguns catalans som independentistes des de fa dècades, des de quan declarar-se’n era considerat una excentricitat política, i el món unionista, llavors majoritari, et mirava malament. Però, tal com s’estan desenvolupant els esdeveniments, es rebreguen tant les lleis que potser només pel fet de declarar-nos independentistes acabarem sent titllats de delinqüents, jutjats, condemnats i tancats a la presó. L’únic camí per evitar-ho passa per declarar unilateralment la independència, partint de la base que els vots ja els tenim. I parlant d’unilateralitat, algú seria capaç de dir quants països han accedit a la seva independència d’una manera que no sigui unilateral?
Miquel Saumell es dedica al comerç exterior
