La Mirada Jove
Elena Bulet (@elenabulet)
El col·lectiu Ital Skol neix fa dos anys i mig a partir d’una conversa entre amics. Des d’aleshores, van començar a col·leccionar vinils. La primera sessió va tenir lloc l’octubre de 2016. “No teníem res al cap, simplement era quelcom que ens motivava.”, explica un dels creadors. El projecte ha anat creixent i ara el formen cinc persones: la Rosa, el Iannis, el Jou, el Hudson i el Marcel (Wally Selecta), que no va poder ser a l’entrevista.
Quina música punxeu?
Música jamaicana. Tot i que dins d’aquesta, hi ha diversos estils: reggae, ska, dance hall… Sobretot ens centrem en els anys 60-80. Hi ha també música anglesa.
Anglesa?
Els dos centres de reggae estan a Jamaica i Anglaterra. Després de la independència de Jamaica, molts jamaicans i jamaicanes van anar a buscar prosperitat econòmica a Anglaterra. Les grans empreses discogràfiques van internacionalitzar el reggae.
Què és el reggae per vosaltres?
És un estil de música que ens agrada, però no ens sentim relacionats amb la cultura. Té missatges molt bons, però també en té molts de dolents.
Això implica contradiccions?
Sí, però intentem donar-li la volta, fer que la gent rebi un missatge a partir de les nostres intervencions. També introduïm els temes, els contextualitzem.
Com és això de col·leccionar discos?
És com un “fetiche”. Per trobar un tema has de buscar el vinil, importar-lo… A més, els vinils acostumen a ser només d’una cançó. Tu decideixes compartir aquell material amb els altres. És un procés molt cuidat, li dona més sentit a la música.
Quants vinils diríeu que teniu?
Més de 400 segur.
A l’hora de decidir què punxeu…
Es creen moments bonics, perquè ens trobem i dediquem temps a seleccionar els temes. Això fa que la sessió tingui un fil conductor.
Quan es va crear el col·lectiu, no tots els membres actuals en formaven part. Entre ells, faltava la Rosa. Sempre que punxaven ella estava al voltant ajudant, però en un món on hi ha poques referents femenines li era difícil sentir-se’n partícep. “Em faltava creure-m’ho”, explica, “és una sensació molt estranya”. Al principi, va ser un procés difícil. “Sentia que era un espai que havia de transgredir i havia de demostrar”, afirma. Finalment, va fer el pas i és una de les seves passions.
Què transmet Ital Skol?
Proximitat. Ens defineix molt. Punxem a terra, a la mateixa alçada i espai que la gent que ens escolta. Som uns friquis, però no uns flipats. Ital Skol som peces de trencaclosques que ens hem ajuntat per ser fans del reggae.
Quins rols teniu?
“Entertainer” (micro) i “selector” (posa el disc). Ah, i la resta fem de ballarins i ballarines…
Us fixeu algun objectiu?
Ens sentim molt còmodes i ens encanta el projecte. Volem seguir en la nostra línia i consolidar-lo, fent-lo més sostenible.
A quin tipus de festes punxeu?
Música al carrer oberta a qualsevol edat i persona. Ens agradaria dinamitzar els barris des d’aquí. Es crea una jornada musical, que al final acaba sent de convivència.
Com definiríeu un Sound System?
Millor anar-hi i experimentar-ho. Hi ha algunes festes que acaben convertint-se en una rave i d’altres que es transformen en festes familiars.
D’on ve el vostre nom?
‘Ital’ és el nom d’un tipus de menjar vegetarià i ‘Skol’ és el nom d’una marca de cervesa. Ha anat evolucionant fins ara (Riuen). Al final, tothom ho pronuncia diferent.
