19.7 C
Sant Gervasi
| Dilluns 20 de setembre de 2021 |
Publicitat

Jardins torrent de Maduixer i plaça Alfons Comín

Publicitat
Publicitat

Explorar el jardí

Maria Josep Tort

Visitem dos jardins situats a la part alta del barri de La Bonanova, al límit amb els districtes d’Horta – Guinardó i de Gràcia.

 

El parc del Torrent del Maduixer

Rampes d’accés al jardins del torrent de Maduixer. ©M. Josep Tort

Per sobre la ronda de Dalt, al costat del carrer Compte de Sert, se’ns descobreix aquest petit i bonic jardí esgraonat que es va inaugurar l’octubre de l’any 2013, sobre un edifici soterrat de dues plantes que centralitza els serveis municipals de manteniment i neteja viaria del districte de Sarrià-Sant Gervasi. El complex, dissenyat amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat, és construir sobre la llera de l’antic torrent del Maduixer, en una fondalada sota la carretera de les aigües per on davallava l’antiga riera de Sant Gervasi que naixia sota mateix del cim del Tibidabo.

El jardí, amb un desnivell de 9 m, s’estructura amb 5 terrasses accessibles mitjançant un conjunt de rampes i escales que dibuixen una geometria sinuosa. Els marges entre els accessos estan poblats de vegetació arbustiva amb dominància d’espècies de floració permanent que atrauen tota mena d’insectes pol·linitzadors. I destaquen també un conjunt d’arbres joves, la major part dels quals pertanyen a la flora mediterrània com els garrofers, les alzines, els freixes, els pins blancs i pinyoners o les cireretes d’arboç.

Les plantes enfiladisses com les heures, creixen ufanoses en els indrets més obacs i entapissen totalment dues petites edificacions de serveis del parc.
El jardí del torrent del Maduixer, enamora pel seu modern i acollidor disseny, per la seva ubicació sobre un edifici soterrat, pel seu encantador nom i sobretot per la gran diversitat d’espècies que habiten en un espai tan reduït.

Sobre el jardí del Torrent del Maduixer, es pot veure un dels molts horts urbans que promou l’Ajuntament de Barcelona. Estan destinats als jubilats, però aquest ofereix també algunes parcel·les hortícoles a escoles d’educació especial. Els horts urbans aporten valors a les persones que hi participen i contribueixen també a dinamitzar l’educació ambiental a la ciutat.

Els jardins de la plaça d’Alfons Comín

La font i la pérgola. ©M. Josep Tort

La gran plaça d’Alfons Comín se situa al bell mig d’un nus viari sota el carrer de Collserola i sobre la ronda de Dalt. Es va projectar dins el planejament urbanístic de la Barcelona Olímpica del 92, quan es van iniciar les obres de construcció de les rondes. Pertany al barri de Vallcarca i limita al nord-oest amb el barri de Sant Gervasi.

La plaça conté el camp de futbol municipal del camp de l’Àliga i dibuixa dos semicercles enjardinats situats a les dues bandes del complex esportiu.
El desnivell de 22,6 m que hi ha entre els dos extrems de la plaça, va determinar el disseny esgraonat dels jardins per tal d’aconseguir terrasses planeres i funcionals.

El jardí de dalt, s’ordena en tres espais de tipologies diferents. Al marge superior del jardí, s’estén un bosquet sobre un tal·lus verd no transitable que conté un conjunt d’espècies majorment mediterrànies com els pins blancs, els baladres i llorers, les troanes i xicrandes i alguna alzina. A sota, s’ubica el centre de control de trànsit i al costat hi trobem l’espai més destacable del jardí constituït per una immensa pèrgola de fusta sota la qual, s’albira un espai arquitectònic força singular on els vianants poden gaudir a l’estiu, de la fresca ombra que generen les múltiples glicines que si emparren. Quan la floració d’aquestes lianes esclata sobtadament a les darreries de l’hivern, l’espectacle cromàtic esdevé commovedor.

Les glicines (Wisteria sinensis), són plantes enfiladisses que creixen amb gran vigor i s’emparren a qualsevol estructura amb les llargues branques que es caragolen com trepants. Les flors floreixen abans que surtin les fulles, són liles, rosades o blanques i s’agrupen en ramells pènduls molt abundants.

Sota la pèrgola hi trobem una font i un conjunt de parterres amb palmeres i altres plantes ornamentals que magnifiquen la frescor. Un conjunt de troanes (Ligustrum sp.) molt frondoses s’arrengleren al límit inferior de la pèrgola.

Troanes alineades al límit de la pérgola. ©M. Josep Tort

El jardí de baix és més obert i està solcat per dues rampes d’accés que es creuen en un punt i, dibuixen quatre espais triangulars. L’espai que limita amb el camp de futbol, és una terrassa força elevada que es va projectar per salvar el desnivell natural del terreny. Conté un conjunt de xiprers, tipuanes i un banc de formigó amb una curiosa geometria.

La resta d’espais, entapissats de verda gespa són amplis i sobris i contenen un grup d’altíssimes palmeres (Washingtonia), un conjunt de magnòlies (Magnolia grandiflora) i tanques vegetals de xiprers (Cupressus sempervirens) que configuren un espai mig laberíntic.

En el mur que sustenta la terrassa, s’hi destaca una inscripció en homenatge a l’Alfons Comin (1933-1980), un notable activista antifranquista, marxista i cristià, que va morir prematurament a 47 anys.

Maria Josep Tort és biòloga i especialista en arbres singulars

Hort urbà sobre el jardí del torrent de Maduixer. ©M. Josep Tort

 

L’oriol

Enric Capdevila

L’oriol (Oriolus oriolus) és un ocell passeriforme estival, d’origen tropical, que cria al parc de Collserola, preferentment a les solanes adevesades o en zones de fruiters, i present a la part alta de la ciutat. És un ocell de la mida d’una merla, d’uns 24 cm de llarg, que pesa uns 70 g.

El nom prové del llatí aurum, que vol dir daurat, en referència al color groc cridaner del mascle. Les ales són negres tacades de groc, i la cua és negra amb els marges grocs; el bec és rosat i l’iris de l’ull és vermellós. La femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, d’un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanquinós a sota. S’alimenta d’erugues, insectes, aranyes i fruits. Construeix el niu amb herba i trossos d’escorça penjat en una enforcadura d’una branca. De vols ràpids i curts, no acostuma a baixar al terra i es passa la vida dalt dels arbres. No és fàcil de veure, però ho compensa amb un cant molt característic, un xiulet fort i aflautat que es reconeix de lluny.

Dita: L’oriol tanca les ovelles i obre els bous

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.