Semblances
Manuel Castellet
Nat a Barcelona el 12 de maig de 1925, fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí i de la mecenes i activista cultural Maria Mercè Armengol i Tubau, quan encara era alumne de l’Escola Blanquerna va visitar amb el seu pare les obres de la Sagrada Família, que li despertaren l’admiració per Gaudí.
Llicenciat en Arquitectura per la Universitat de Barcelona el 1949 i diplomat en Housing Construction als Estats Units el 1961, la seva obra arquitectònica ha quedat sovint eclipsada per la seva feina de director-coordinador de les obres de la Sagrada Família, tasca que dugué a terme durant vint-i-set anys, de 1985 a 2012. Segons l’actual director d’obres Jordi Faulí, «Bonet va donar un gran impuls a les obres i és qui les ha fet possible. Va dirigir tota la construcció de les voltes de l’interior, va acabar la façana de la Passió, va dur a terme una tasca molt important a les naus interiors, i va fer una gran investigació del projecte de Gaudí, introduint-hi eines informàtiques de dibuix i interpretació de les maquetes». Bonet, com a arquitecte director-coordinador, fou la persona que lliurà les claus de la nova basílica al papa Benet XVI i la que feu una breu explicació sobre la construcció del temple en nom de tots els que han treballat per aixecar aquesta gran obra.
Com arquitecte constructor d’edificis, ell creava des de zero. El pes de tota aquesta obra construïda és el més significatiu que es pot dir d’ell: la seva absoluta falta de pretensió, de voler transcendir o lluir-se, amb qualsevol d’aquestes obres construïdes d’una manera que, vistes des de la perspectiva de la història són exitoses, efectives, memorables i, sobretot, no es va casar mai amb cap -isme. La seva obra és ingent: uns 2.000 habitatges a Barcelona, la Cerdanya, la Costa Brava, Osona, el Maresme, el Moianès, el Bages i Mallorca; edificis d’oficines, industrials, hotelers i residencials; escoles, esglésies i tres auditoris: el Pau Casals (al Vendrell), l’Orfeó Gracienc (Barcelona) i el Felip Pedrell (Tortosa).
La seva vida professional es complementa amb el càrrec que va ostentar de 1981 a 1985 de primer director general de Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat de Catalunya. Però, l’home, anava molt més enllà de la seva professió. L’escoltisme, l’excursionisme, l’esquí, la vida cultural i la familiar o l’interès per tot el que passava a Catalunya van omplir la seva vida. Casat l’any 1952 amb Mariona Agustí Badia, van viure sempre a la casa que el seu pare havia construït a la cantonada dels carrers Vallmajor i Reina Victòria, al barri de Galvany, una casa d’estil racionalista a la qual ell hi va afegir dos pisos i on encara viuen la seva vídua i alguns fills i nets. Una casa que els anys quaranta i cinquanta del segle passat va donar acollida a nombroses reunions pseudoclandestines de l’Institut Estudis Catalans i en la qual la música i el cant hi van ser sempre presents, atès que la muller de Jordi Bonet era filla de la soprano Conxita Badia.
Des de ben jove, Bonet es va formar en l’escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle. El 1957 fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona i el 1965 fou el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme, entitat de la qual fou secretari general de 1977 a 1981. També va ser president del Moviment Scout Catòlic d’Espanya (1962-1977).
L’escoltisme anava, en ell, lligat a l’excursionisme. Gran coneixedor del país, fou membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya (CE), essent-ne membre de la Junta Directiva. Com arquitecte va dirigir la construcció del nou refugi d’Ulldeter, inaugurat el 1959, la remodelació dels espais del CEC al carrer del Paradís número 12 i la creació d’una àmplia biblioteca, els anys vuitanta, i la restauració de la capella del Xalet de la Molina, construïda el 1926.
La Molina i l’esquí van representar per a Jordi Bonet l’hàbitat en el qual ell fruïa i que li permetia desconnectar de Barcelona i de l’intens treball que sempre va dur a terme. Gran esquiador, no faltava mai a la cita hivernal a la Molina. Qui escriu aquestes línies recorda que, el febrer de l’any 2016, en una trobada em deia tot satisfet: «Aquest Nadal encara he esquiat a la Molina, i ja tinc 90 anys!»
Membre de diversos patronats de fundacions de l’àmbit artístic i cultural, president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1998 a 2011), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1980) i membre acadèmic ad honorem de l’Acadèmia Pontifícia del Panteó (Roma, 2019), entre altres distincions. I, no menys important, un gran difusor, arreu on anava, de la Sagrada Família, Barcelona i Catalunya amb conferències a diversos països d’Europa, l’Àsia, l’Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud.
Les paraules de la seva neta Mireia Domènech Bonet, l’endemà de la mort de l’arquitecte, el defineixen perfectament: «Aquesta nit ha mort l’avi Jordi Bonet (97) a casa, amb l’àvia Mariona al costat i envoltat de família. Ha estat un home bo i generós, un actiu de país, un entusiasta de l’arquitectura, la cultura, l’escoltisme, l’esquí, i un patriota que ha portat Catalunya i Gaudí arreu del món».
Aquesta nit ha mort l’avi #JordiBonet (97) a casa, amb l’àvia Mariona al costat i envoltat de família. Ha estat un home bo i generós, un actiu de país, un entusiasta de l’arquitectura, la cultura, l’escoltisme, l’esquí, i un patriota que ha portat Catalunya i Gaudí arreu del món. pic.twitter.com/qNo00rntfF
— Mireia D. B. (@Holaiquetal) June 21, 2022
Nota. Aquesta és la darrera de les 33 ‘Semblances’ que he escrit per El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, des de gener de 2020, sobre persones que van viure al nostre districte, algunes més conegudes que altres, però que a mi m’han semblat interessants. Agraeixo als lectors la bona acollida que ha tingut aquesta secció i demano disculpes per si algun cop l’article no els ha satisfet. www.manuel.castellet.cat
