Entrevista
Sergi Alemany
Jordi Bosch Sala (Sant Quirze de Besora, 1968) és des del mes de novembre el nou president de l’Associació Veïnal de Sarrià, una entitat sense ànim de lucre amb 63 anys de vida. Es podria dir que -el Jordi- té una doble vida: la de l’associacionisme de barri, a Sarrià, on va arribar exactament fa 27 anys, i la de la ciutat, la que es troba cada dia quan baixa a treballar al centre de la ciutat a la botiga d’Apple a la plaça Catalunya, on fa de tècnic especialista i s’ha d’entendre amb gent de tot el món. Del 2015 al 2019 va ser conseller de districte per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i és fill de Ratafia Bosch, una empresa amb tradició que perdura sis generacions després. La mare havia treballat en la indústria tèxtil a Olost.
Bosch amb ch o sense?
Tot i que els cognoms no s’han fabritzat mai, la ch en català es va eliminar a partir del Fabra. A mi m’agrada fabritzar-lo, però només a les xarxes socials i en firmes d’artista.
Un canvi de cognom al registre?
Tinc una certa prudència, suposo que per temes familiars. Fins el dia que no me’l modifiqui, prefereixo usar l’oficial per no crear confusió.
Com arriba un especialista tècnic d’Apple a presidir l’Associació Veïnal de Sarrià?
He estat 12 anys en política, els mateixos que porto treballats a Apple, i quan vaig deixar de ser conseller de districte (CIU) el 2019, la junta que hi havia em va demanar si volia entrar.
Enyores la política?
No. De fet l’únic càrrec que he tingut mai van ser quatre anys de regidor a l’oposició al districte. Jo no em desvinculo mai de la militància a Unió, però el partit mor per temes financers després que Convergència trenqués la federació el 2015 per fer Junts pel Sí.
Què podies aportar a l’associació veïnal?
Tot el know how (saber fer) que havia adquirit els quatre anys de conseller municipal, on vaig conèixer a molts veïns del barri. Vaig acceptar la proposta perquè hi vaig veure una lògica de continuar enllaçat amb les entitats sarrianenques.
Tens més poder ara com a president?
Això és una junta col·legiada on absolutament tot es vota i es decideix per majoria. No tinc més poder ara que quan era un simple vocal.
“L’avi i el pare van ser alcaldes de Sant Quirze de Besora”
La política és cosa familiar?
Sí. El meu avi i el meu pare van ser alcaldes de Sant Quirze de Besora. Allà és on vaig veure el que era l’arrelament a una població, a una comunitat.
Què més et proporciona un poble de 2.000 habitants?
L’escoltisme, el teatre i vincular-me a una revista que encara ara existeix, la 855. El nom respon al prefix telefònic dels cinc pobles que conformen el Bisaura. Actualment, continuo lligat a Sant Quirze a través d’amics i de la família.
Fas les maletes cap a Barcelona amb 18 anys per estudiar Belles Arts.
És difícil marxar del poble. Però què he de dir, la meitat de la població ha de marxar del lloc on viu si vol estudiar. En el meu cas, arribo el setembre del 86 i un mes després anuncien l’elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992.
“Les entitats són la clau per vincular-te amb la societat sarrianenca”
Un bon aterratge a Barcelona.
Va ser una il·lusió molt gran per a tota la ciutat. Els meus cincs anys de carrera van ser els cinc anys d’obres previs a la gran festa. Aviat em vaig posar a treballar a la revista Súper Pop com a maquetador, fins al 2008. És quan m’instal·lo a Sarrià per estar a prop de la feina.
Com t’integres a Sarrià a la dècada dels 90?
Al principi arribes com un expatriat i no entens les dinàmiques del barri. I vincular-te amb la societat no es tan fàcil com sempre, perquè has de tenir les ganes i trobar el mètode. A mi la política em va ajudar a conèixer-ho tot, però si no tens aquesta possibilitat, penso que la clau és apuntar-te a una entitat.
La biblioteca de Sarrià està a punt d’arribar després de molts anys.
Saps gràcies a qui? A l’Associació Veïnal. En aquell espai l’Ajuntament només volia instal·lar-hi les noves oficines del Districte, però l’associació va dir que no ho admetria de cap manera. La feina de les associacions veïnals també és aquesta, fer que les coses sempre estiguin a l’agenda política i no decaiguin, perquè els polítics sinó intentaran fer-les desaparèixer del mapa.
L’AV de Sarrià ha posat el reciclatge al mapa.
Som una associació veïnal que se l’ha jugat i que ha obtingut un reconeixement de l’Agenda 2030 i situar la taxa de reciclatge de residus en el 67% amb el porta a porta. Això es va iniciar en el mandat de l’Eva Ceano, quan jo encara no hi era. Ara cal acabar de garantir l’absolut descans veïnal a les nits, entre ells, el meu. El veïnat està fart del soroll dels camions de recollida de matinada.
“Cal afrontar la gentrificació ara que Sarrià encara som un poble”
Sarrià està ara en el punt de mira dels rics i d’inversors immobiliaris.
La gentrificació ha fet que aquí el % de gent que té opcions de quedar-se a viure al barri sigui molt baix en comparació amb altres llocs de la ciutat. És una disfuncionalitat social que cal afrontar, ara que encara som un poble.
Com es fa front a la gentrificació?
Evidentment, la llei del lloguer i de la propietat es fa des del Congrés dels Diputats i aquí no hi pintem res, però hem d’intentar d’alguna manera fer de coixí de tota aquesta crisi. Aquest és un barri amb gent del moviment associatiu de tota la vida, sotmès a l’arribada de gent amb un alt poder adquisitiu.
Tu cada dia baixes al centre de la ciutat per feina. Què hi veus?
Una ciutat molt internacional que s’ha construït d’una mnaera bestial sense cuidar gaire el teixit social i sense deixar un sol espai verd sense construir. Tu pots tenir una gran urbe, però on queden els vincles de la humanitat perquè no es converteixi en una ciutat dormitori? A Sarrià, tenim l’exemple recent de Can Raventós, on cal preguntar-se si calia donar permís per edificar més pisos en una finca verda. Una ciutat i els seus barris ha de ser més que pisos i carrers.
Què hi fas a la botiga d’Apple a Barcelona?
Atendre a un munt de gent de tot el món (riu). A través del client veig la ciutat en viu i en directe, és un escenari on veus la immensa quantitat de població flotant que hi ha en aquesta ciutat. Barcelona s’ha posicionat com un pool d’atracció de feines digitals, de programació, de videojocs… i tot això implica molt moviment i canvis en l’estructura social.
“Barcelona ha crescut d’una manera bestial sense cuidar el teixit social”
I la teva feina?
Jo dic que soc metge de mòbils, tauletes i rellotges, sempre de dispositius Apple. Faig el diagnòstic amb el client i dono el preu de la reparació. Com un mecànic de cotxes també si vols. Realment, allà visc una altra vida envoltat de gent d’arreu del món. Molts d’ells, de llocs on no tenen una botiga Apple.
Et suposa alguna contradicció treballar a Apple?
No. A mi l’art i la tecnologia m’han agradat sempre. La tecnologia com a avenç del que estem inventant els humans, que d’aquí a 1.000 anys seran coses molt antigues, però ara és tecnologia. Soc molt curiós i m’agrada aprendre i entendre de tot allò que és nou.
Què estàs aprenent ara?
Fotovoltaica. I tot el coneixement l’estic traient de YouTube, relacionat també de vegades amb canals de Telegram que ho complementen.
YouTube?
La meva font d’informació i la més vàlida és YouTube. Allà s’expliquen experiències, es creen grups associatius…
“Google és antic, la meva font d’informació és YouTube”
I Google?
Google és antic. La intel·ligència artificial l’ha superat.
I Twitter o “X”?
No, res. A YouTube trobes coses que no estan enlloc més. Veus d’aquí (Europa) i de fora (Estats Units, Austràlia…) que et permeten crear-te un escenari sobre allò que vols saber.
Twitch?
Entreteniment. Igual que TikTok i Instagram. Jo el temps el dedico més a conèixer alguna cosa que m’interessi. Si ara vull fer escultures de llum, busco a YouTube com fer-ho.
Què és aquesta màquina que tens al menjador de casa?
Ah! La Crazy Bugs*. És una escultura amb comportaments. Té un punt d’espectacle lumínic i sonor que l’escultura no té. Em va portar dos anys de feina. La base és d’alumini amb paper collage i té impressió 3D, llums, electricitat i WiFi pròpia.
Està sonant música del mòbil a través de l’escultura?
Sí. I funcionaria igual sense Internet, així que la pots portar on vulguis. De moment la presentaré a un concurs de la Fundació Vila Casas.
“La ‘Cruzy Bugs’ és una escultura amb comportaments”
Alguna genialitat més?
També faig escultures amb pedres, que em transmeten calma i repòs. Són pedres dels camps del voltant del Ter, on aixeques terra i surten còdols. Pedres que ja hi eren fa 5.000 milions d’anys i continuen aquí.
Sort amb la presidència.
Intentarem créixer en socis (ara n’hi ha 350) i innovar en els nostres serveis, per treballar per Sarrià: el de dalt, el del mig i el de baix.
*Crazy: Perquè la intel·ligència artificial li traurà el component humà i tornarà boig i incontrolable el món del software / Bugs, amb les seves dues accepcions: Escarbat o error de software que fins ara eren sempre deguts als biaixos i errades humanes.
