Notícies del Districte
Roser Díaz
El divendres 16 de novembre, es va celebrar la 16a jornada estratègica de l’Hospital Plató. Amb una assistència de més de 200 persones, la majoria professionals de la medicina, es van tractar durant quatre hores blocs temàtics de gran actualitat.
Les decisions assistencials i l’ètica
De la mateixa manera que tots coneixem el testament de béns al final de la vida, també podem fer un altre testament on deixem escrit que, en cas de perdre les nostres voluntats, volem tenir dret a una mort digna: és el Testament Vital o Document de Voluntats Anticipades i a Catalunya, només l’1 % de la gent fa el testament vital, tot i que és molt fàcil redactar-lo ja que es pot fer davant notari o amb tres testimonis. Després s’inscriu al registre de documents de Voluntats Anticipades, i tots els centres Hospitalaris i els CAP hi tenen accés.
A la trobada, també es van tractar temes com ara la relació entre eutanàsia i legalitat. Actualment, hi ha esperances que la llei que permet l’eutanàsia sigui aprovada abans del mes de juny del 2019. Fins ara, la mort digna s’aplica més a les malalties oncològiques que no a altres tipus de patologies que tenen un recorregut diferent però un mateix final. Aquest aspecte s’està treballant a l’Hospital Plató, que intenta unificar els criteris d’aplicació de l’eutanàsia. Es prefereix parlar de persones malaltes en lloc de pacients, i són les que, mitjançant el testament vital, poden facilitar les dures decisions finals que ara van a càrrec de les famílies.
Així mateix, hi ha un grup de malalts que socialment no tenen ningú. Es calcula que a Barcelona són a prop de 175.000 persones. Per estar al seu costat en moments difícils. s’ha creat l’’Observatori de la Soledat. Es coincideix que és necessari fer pedagogia de la mort, a fi de canviar el sentit negatiu i tenebrós que ha heretat d’una tradició judeocristiana. La mort és inherent a la vida, i com a tal s’ha de tractar. Hem de defugir els arquetips que només abonen la joventut i la bellesa i volen amagar el pas del temps. Dins d’aquesta tradició, moltes vegades s’amaga la realitat a la persona malalta, qui té dret, si vol, a conèixer la seva situació. En el cas dels pal·liatius diuen que, “en la pitjor situació possible, sempre queda una esperança’’. Avui en dia hi ha molts tractaments que allarguen la vida de la persona, però, en quina situació? Es diu que moren més cossos que persones: això ens hauria de fer reflexionar.
És necessari tornar a humanitzar la mort i proporcionar a la persona malalta un ambient conegut, com ara casa seva, amb l’aixopluc de professionals mèdics però també de la seva gent. Dins d’aquest rebuig a la mort, allunyem els nostres del seu entorn. És aleshores quan el personal hospitalari esdevé la seva família.
Actualment, en els països on es permet l’eutanàsia, se suposa que es practica al 2-4% del total de morts. Quan es tracta d’un nen decideixen els seus pares, entre els 16 i els 18 anys ja pot donar la seva opinió, i a partir del 18 ja és totalment lliure de decidir el seu final. Val a dir que no és el mateix l’eutanàsia que el suïcidi assistit. En el cas del suïcidi, és la mateixa persona qui s’administra el producte letal, sigui en presència del metge (és el que entenem per suïcidi assistit) o no. En canvi, en l’eutanàsia és el metge qui aplica el producte.
En el cas de la mort d’un indigent, la decisió recau en els treballadors socials, que són els qui avisen als serveis funeraris perquè s’encarreguin de tot. Actualment s’està treballant per aconseguir una mort digna legalitzada, de manera que la persona malalta pugui decidir sobre el seu traspàs. Recordem que la nostra societat té una llarga educació i tradició de dol, però que encara és molt reticent a tractar l’essència de la mort d’una manera natural.
La pèrdua d’eficàcia dels antibiòtics
Com ja va avançar el Dr. Fleming, l’ús continuat d’antibiòtics fa que els bacteris siguin cada vegada més resistents. Dins els hospitals, els coneguts com a virus hospitalaris són elevats (pot afectar un de cada vint pacients). Els països de l’Est i del Sud d’Europa avancem amb aquestes infeccions de forma preocupant; només els països del Nord d’Europa queden una mica relegats.
Per evitar aquest avanç tan perillós, existeix el programa VinCat, que és basat en el seguiment i la vigilància dels virus hospitalaris. Les mesures adoptades passen per millorar la higiene ambiental, diagnosticar la infecció amb celeritat, evitar l’automedicació i difondre àmpliament tots els protocols.
A l’Hospital Plató hi ha una Comissió d’Infeccions que emet informes de sensibilitat i dona guies de recomanació. És molt important restringir l’ús dels antibiòtics únicament a partir d’una diagnosi professional, ja que el seu mal ús no tan sols evita una millora de la salut, sinó que pot derivar en una forta resistència en els casos en què l’antibiòtic sigui realment imprescindible. L’any 2050, hi haurà més morts per resistència als antibiòtics que per accidents de trànsit o pel càncer.
