Arts i lletres
Juanjo Compairé
Fotografies de Juanjo Compairé
Ja fa tres anys dues amigues, una cantant (Cristina Koch, soprano de veu finíssima) i una música pianista (Trinitat Mujal) van fer néixer aquest projecte: musicar poemes d’Enric Casasses.
És curiós observar que cada poema té una música pròpia que el lector o lectora interpreta dintre seu quan llegeix. I és curiós també observar que la música que Casasses ha fet sorgir en Trinitat Mujal és molt diferent de la que a mi, per exemple, en suggeriria. Però per això mateix assistir a un concert com aquest és com començar un diàleg a quatre bandes: amb l’autor, amb la compositora, amb la intèrpret i amb l’espai. Per què de ben segur que la tria del menjador de la casa del poeta Maragall no és aleatòria.
La compositora i pianista ha fet una tria de poemes molt diversos i els ha vestit amb músiques ben diferents, que poden anar des del lied romàntic fins al jazz passant pel cabaret de Kurt Weil. La veu de Cristina Koch s’adapta admirablement a les diverses textures. Les persones assistents hem pogut seguir els textos amb un programa de mà.
D’aquesta manera el vespre del dimecres 19 d’abril hem pogut “jugar” amb Casasses. Els seus poemes sempre desprenen un aire innocent, però llegits un altre cop s’assemblen als poemes clàssics que canten els plaers comuns, com el d’un plat de verdura. Ja ho diu ell mateix en un altre vers: “Utilitza exclusivament paraules senzilles / (…)/ D’aquí dos o tres-cents anys et trobaràs perfectament / Seràs la tarda”.
