Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
Dilluns dia 23 de gener al vespre hem pogut veure a la Biblioteca Joan Maragall (presentat per la seva directora, Llúcia Oliva) el documental “Santuaris de l’antifranquisme”, produït per la Fundació “Periodisme plural”. La Biblioteca continua, doncs, amb la seva dedicació al cinema. En aquest cas, al cinema de testimoniatge històric.
Què passa que el terme “antifranquisme” no atrau l’interès de les noves generacions? Per què de les 30 persones assistents a la presentació no n’hi havia cap de jove? És preocupant que la lluita antifranquista passi a ser considerada com “aquella història dels avis i les àvies”, com si el nostre present, esperançador però atabalat, no tingués res a veure amb aquestes històries.
Fotografies de Juanjo Compairé
El documental passa revista al compromís de l’Església jove de llavors (1960-1975) amb l’oposició al règim franquista. Un merescut homenatge als monjos, capellans i monges que s’hi van comprometre. Un repàs als llocs, que podem considerar “santuaris”: parròquies emblemàtiques com ara Sant Medir d’Hostafrancs (s’hi van crear les Comissions Obreres de Catalunya), Sant Agustí Vell al Raval (on es va fundar l’Assemblea de Catalunya), Santa Maria Mitjancera de l’Eixample, Sant Joan Baptista de Fondo i Les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet, Ca N’Oriac (Sabadell), etc; els Caputxins de Sarrià, per sempre associats a la “Caputxinada” i a la creació del Sindicat Democràtic d’estudiants de la Universitat de Barcelona; monestirs com el de Montserrat (on va haver-hi la “tancada d’intel·lectuals” el 1970) o el de Sant Pere de les Puel·les a Sarrià. Un reguitzell de capellans anomenats “rojos” i compromesos amb organitzacions d’oposició al règim: Mn. Lluís Hernández de Santa Coloma, Mn. Josep Dalmau, Mn. Joan Soler, Mn. Jaume Sayrach i molts altres. També religiosos com ara Fra Joan Botam, dels Caputxins de Sarrià. I algunes religioses, com Mary Pau Trayner, monja escolàpia o Montserrat Solà, benedictina, entre moltes altres.
Aquest repàs és sens dubte incomplet, com van assenyalar algunes persones assistents: hi falten noms (el més evident, Lluís Maria Xirinachs). Però, sobretot de cara a les noves generacions, és important recuperar aquesta part de la memòria perquè ens fa falta saber d’on venim. Com, en unes circumstàncies diferents a les nostres, alguns sectors de l’Església van saber aprofitar els escletxes del règim (que dificultava l’entrada de la policia en els recintes eclesiàstics) per donar aixopluc a l’oposició. Es va produir el fet insòlit que sectors de l’Església van convergir amb els moviments catalanistes i amb els comunistes que lideraven l’oposició al règim franquista.
Aquest documental el podrem veure a l’espai “Sense ficció”, de TV3 aquest dimarts dia 31 de gener i us recomanem que el comenteu amb les vostres amistats. Paga la pena recuperar la nostra memòria.
El documental es tanca amb una conversa actual entre Mn. Joan Soler i la religiosa Montserrat Solà on els dos es pregunten si aquest esforç que van fer llavors (ells i molta més gent) va valer la pena. Una bona pregunta que va quedar en l’aire i que voldríem retornar als nostres lectors.
