Publicitat

La Bonanova prodigiosa

spot_img

Publicat el 20.7.2015 9:00

Arts i lletres

Marina Barraso

El viajero que acude por primera vez a Barcelona advierte pronto dónde acaba la ciudad antigua y empieza la nueva. De ser sinuosas las calles se vuelven rectas y más anchas; las aceras, más holgadas; unos plátanos talludos las sombrean gratamente; las edificaciones son de más porte; no falta quien se aturde, creyendo haber sido transportado a otra ciudad mágicamente. A sabiendas de ello o no, los propios barceloneses cultivan este equívoco: al pasar de un sector al otro parecen cambiar de físico, de actitud y de indumentaria.1

Publicitat

Així presenta, Eduardo Mendoza, la Barcelona de finals del segle XIX a La ciudad de los prodigios, la quasi indiscutible gran novel·la de Barcelona, la culminació de la seva narrativa i un dels títols més destacats de la literatura espanyola. Des del barri de la Ribera, passant per l’Eixample incipient, Gràcia, Pedralbes, Sarrià o Vallvidrera, l’escriptor relata, en una barreja exquisida de ficció i rigor històric que acaba resultant indestriable, el creixement de Barcelona, el desenvolupament industrial i els canvis polítics i socials que hi van tenir lloc durant el segle XIX i XX.

En esa época el veraneo era muy distinto de como hoy lo concebimos. Sólo las familias privilegiadas, a imitación de la familia real, trasladaban su residencia a un paraje elevado, de clima más seco, al empezar los calores; procuraban no alejarse mucho de Barcelona: veraneaban en Sarriá, en Pedralbes, en la Bonanova (…). El resto de los ciudadanos combatía el calor con abanicos y botijos de agua fresca.1

La ciudad de los prodigios ens mostra una ciutat pintoresca, tumultuosa, a vegades agressiva i d’altres tremendament atractiva, en una novel·la brillan , caricaturesca i divertida, on tenen cabuda des dels estrats més desvalguts de la societat fins al mateix Rasputin o l’emperadriu Sissi.

Onofre Bouvila, el peculiar protagonista de la novel·la, un home fascinant i detestable a la vegada, “no había nacido, como algunos dijeron luego, en la Cataluña próspera, clara, jovial y algo cursi que baña el mar, sino en la Cataluña agreste, sombría y brutal que se extiende al sudoeste de la cordillera pirenaica”. Tot i els seus orígens humils, aconsegueix, de manera perseverant i sobretot, turbulenta, canviar el rumb de la seva vida i potser, en certa mesura, el destí de Barcelona, per esdevenir l’home més poderós del país.

Com en tantes novel·les de finals del segle XX, a la part alta de Barcelona s’hi estableix el feu de les classes benestants de la ciutat, l’oasi en el qual s’emmirallen els somnis i les pretensions de la prosperitat material i d’alguns privilegiats. De fet, l’ambició d’Onofre Bouvila el portarà ineludiblement a adquirir una mansió a la Bonanova que es convertirà en una autèntica obsessió per a ell.

Ciudad_prodigiosEn su búsqueda tenaz había visto centenares de casas, pero nada le había preparado para lo que encontró allí. Esta mansión, situada en la parte alta de la Bonanova, había pertenecido a una familia cuyo nombre parecía ser a veces Rosell y a veces Roselli. La casa había sido edificada a finales del siglo XVIII (…). El jardín, romántico en su concepción y algo disparatado en su realización, medía aproximadamente 11 hectáreas. En el costado sur había un lago artificial alimentado por un acueducto de estilo romano; a su vez, el lago desaguaba por un canal por el que era posible navegar en unos esquifes o barcas de fondo plano, a la sombra de los sauces, cerezos y limoneros que crecían en ambas orillas1.

Eduardo Mendoza ens regala amb La ciudad de los prodigios un relat extraordinari i intel·ligent de la Barcelona d’entre les dues Exposicions Universals (1888 i 1929), les quals van afavorir el creixement de la ciutat i l’annexió i naixement dels barris i districtes que avui constitueixen, per exemple i sense anar més lluny, el prodigiós barri de Sant Gervasi.

1La ciudad de los prodigios. Eduardo Mendoza, 1986. Editorial Seix Barral

Peu d’imatge: Exposició Universal de Barcelona de 1888; Arxiu Fotogràfic de Barcelona, autor desconegut.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Ajuntament millorarà el paviment de Via Augusta i República Argentina durant les vacances de Setmana Santa

Les actuacions es beneficiaran de la davallada de la mobilitat i tindran lloc durant els dos caps de setmana

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Una mirada des de l’interior de l’Alzheimer

L’acompanyament ha de basar-se en el respecte, la dignitat i l’empatia: reconèixer la seva història de vida i posar el focus en les capacitats preservades és essencial per oferir una atenció més humana

El secret del pa que menges cada dia 

De la massa mare a la sopa d’all: un aliment quotidià que revela la nostra cultura i arrelament

Jordi del Barrio: “Les cadenes comercials no beneficien Sarrià, fan que el barri perdi personalitat”

El president de l'Eix Comercial de Sarrià assegura que el barri té un comerç "de proximitat, que no competeix en preus, sinó en valor”

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí