Cultura
Jesús Mestre
Antoni Campañà i “La guerra infinita” són referents d’aquesta temporada, i el dimecres 26 de maig es va fer al Teatre de Sarrià la preestrena del documental “La capsa vermella. La guerra infinita d’Antoni Campañà”, que s’estrenarà l’1 de juny al programa Sense Ficció, de TV3. L’acte va prendre un significat especial pels lligams que té la família Campaña amb Sarrià. Els Campañà eren contractistes d’obres de Sarrià, i l’Antoni, nascut el 1906, va passar la infantesa i la joventut, i va fer molt de teatre a l’Orfeó. De ben segur, de jove, va actuar en el Teatre on es presentava el documental.
Des de l’escenari van parlar Santi Valldepérez, realitzador de “La capsa vermella” i representant de la productora Filmsnòmades; Toni Monné i Campañà, net d’Antoni Campañà i periodista, i guionista i director del documental juntament amb Plàcid Garcia-Planas, reporter, i Arnau Gonzàlez i Vilalta, historiador. I, finalment, Montse Armengou Martín, editora i representant de TV3. La intervenció amb més contingut va ser la de Toni Monné que va explicar la vinculació dels Campañà amb Sarrià, i del que va suposar per la família la descoberta de la “capsa vermella”, en el garatge d’una casa a punt d’enderrocar, a Sant Cugat del Vallès. Va ser molt més que trobar un tresor, també va ser retrobar l’avi i preguntar-se per que havia amagat durant tants anys aquelles fotografies que, de ben segur, sabien que eren molt valuoses. Plàcid Garcia-Planas també va aprofundir en el valor de les 5.000 fotografies guardades curosament dins les capses com a document històric de primera mà, i també per la seva qualitat tècnica i la intencionalitat d’obra artística.
Tal com s’entreveu en exposició del MNAC o en el llibre La capsa vermella, editat per Comanegra, el documentat aposta per reivindicar la mirada d’Antoni Campañà, una mirada particular de la guerra que descobreix milers de noves finestres a un episodi, la Guerra Civil, de dimensió europea i universal. Les fotografies són testimonis d’una altra guerra, la que es vivia als carrers de Barcelona que s’anaven omplint de runes, de dones feinejant per recuperar o reciclar el que quedava abandonat, de refugiats arribats d’arreu de l’Espanya republicana i, sobretot, de por i de dolor. Campañà ens interpel·la sobre la memòria històrica. I ens força, ens obliga a prendre partit. En humanitzar tots els bàndols, haurà de ser l’espectador el que jutgi si la seva actitud va ser equidistant o un reflex de qui va observar amb cert vertigen la complexitat del comportament humà.
Recordeu, el dimarts 1 de juny, a les 22 h, el Sense Ficció ens porta Antoni Campañà amb els seus enigmes i les seves fotografies. Sarrià també surt a la foto.
