Publicitat
spot_img

La casa de 1908 de Giulia Alberico

Què fer amb els nostres records?

Publicat el 13.11.2018 18:30

Les ressenyes de la Casa Usher

Casa Usher

“Micra” és la col·lecció de textos breus i singulars de l’editorial Minúscula, que ha triat el primer relat dels tres que formaven el volum “Madrigale” per ser el més representatiu de l’autora. La casa de 1908 es posa en marxa quan s’anuncia que serà venuda i ella, que no vol ser ocupada per estranys, comença a parlar-nos de les persones que ha acollit i de tot el que ha passat a les seves estances.

Teresa i Leandro deixen Argentina per donar forma a una casa de principis del segle xx, amb aspecte sòlid, de gran portal, escales de pedra, finestres i balcons que donen al jardí o al mar. És el centre de la família, l’escenari on hi passen les coses bones i les més dolentes, perquè hi passa la vida de tres generacions. Naixements, enamoraments, riures però també epidèmies, dolors i guerres.

Publicitat

És el testimoni del pas del temps i del que això suposa, que les coses canvien i que els costums i els hàbits envelleixen i donen pas a nous. Així la família hi deixa de viure habitualment per fer-ho només de forma temporal, i enlloc de ser el centre de tot passa a ser gairebé un record.

Al final, la pregunta és si vendre o no. I aquesta pregunta porta implícita una qüestió que és molt més important, i que és què fer amb els nostres records (i els familiars) i per tant amb el nostre passat. Quin paper hi juga el lloc on tot ha passat, i les coses que s’han anat heretant, comprant, construint o reparant. Què fer amb els objectes que ens sobreviuran.

És la mateixa casa la que narra, explica el que veu i escolta sense jutjar ni valorar. Ho fa en primera persona i condicionada pel fet de ser immòbil i no veure més enllà del mateix carrer en el que està ubicada.

Això dóna una originalitat al text, a l’enfocament i a les històries que exposa amb nostàlgia però sense caure en sentimentalismes, i no passa per alt la Història en majúscula: la del feixisme i la del socialisme a Itàlia.

L’autora parla de sentiments i coneixements sense assenyalar-los explícitament, perquè entén la universalitat del tema que toca (el pas del temps, la vida i la mort) i que cada lector els viurà de la seva manera.

Casa Usher C. Santaló, 79

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company

Recomanacions literàries de la Casa Usher per Nadal

S'acosten les festes i la Casa Usher fa una tria de llibres per regalar

Miriam Reyes: de la poesia del cos a la memòria de Veneçuela

L'autora gallega participarà en el club de lectura de la Casa Usher el 17 de novembre per presentar "La edad infinita"

Les ressenyes de la Casa Usher: Anna Starobinets

Aquesta tardor arriba la seva novel·la més ambiciosa El vado de los zorros, un thriller místic i fantàstic ambientat a la frontera entre Manxúria i la Unió Soviètica el 1945
spot_img

Carnaval a Sarrià – Sant Gervasi 2026: totes les activitats

Una programació diversa i descentralitzada que omplirà els barris de festa, música, disfresses i activitats per a totes les edats

Fent camí cap als nostres propòsits

"Una manera de fer camí, a casa i a la vida, és buidar. Quan buidem, deixem pas a noves oportunitats. Fem espai per al camí. Fem el camí més fàcil": l'article de Glòria Vilalta

“Naturalistes morts”: una recerca íntima i persistent d’Anna Aguilar-Amat sobre el seu avi

Una novel·la suggerent i difícil de classificar, on ciència i narrativa s’entrellacen de manera natural i estructurada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí