La clínica del doctor Ripoll

memòria viscuda

Jordi Llorach i Cendra

Moltes dones recorden el doctor Ripoll com el ginecòleg que les va atendre en patir algun inconvenient o les va assistir en els parts per a tenir els fills. També, moltes persones saben qui era, perquè en les seves mans van respirar els primers alens en venir al món. I tothom el té present com a bon metge i com a persona de tracte molt humà. El doctor Ripoll va ser un exemple dels professionals que forjaren la reconeguda eficàcia de la medicina catalana del segle XX.

Josep Ripoll Torras, fill de Francisco de Assis Ripoll Fortuño —advocat, polític i economista— i Carmen Torras, neix a Barcelona el 22 de juliol de 1905. Llicenciat en medicina i cirurgia amb la qualificació d’excel·lent, es trasllada a París per ampliar estudis. En tornar, s’integra al Servei de Guàrdia de l’Hospital Clínic. L’any 1934 es casa amb Maria Enriqueta Espiau Seoane, amb qui va tenir dotze fills, sent l’esposa que sempre li va fer costat i el va ajudar en tot. Durant la Guerra Civil, actua com a cirurgià de guerra. Acabada la contesa, exerceix d’auxiliar de càtedra i continua col·laborant amb l’equip mèdic del Centro Socio-Sanitario del Carmen, de Badalona.

L’any 1958, a la torre del carrer d’Alfons XII, 51, el doctor Ripoll funda la Clínica del Carmen, nom dedicat a la seva mare que va morir quan ell tenia tres anys. A més de tractar centenars de pacients i de parteres, estudia i millora alguns mètodes ginecològics, i és pioner en la pràctica de l’anomenat ‘part a la carta’, introduint l’analgèsia en el part amb la combinació de diversos fàrmacs, i, conjuntament amb l’analista doctor Ricard Roca de Viñals, perfecciona el sistema de perfusió amb un by pass per injectar diversos sèrums a la vegada, sistema comercialitzat per la firma nord-americana Abbott i conegut arreu amb el nom de ‘papallona’. Va ser membre i directiu de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia. L’any 1979, deixa d’exercir la medicina, amb la satisfacció de la feina ben feta i amb el goig que quatre fills –Raimon, Enric i Xavier, com a ginecòlegs i Alegria com a llevadora- continuarien la seva especialització. Posteriorment, un net, Guillermo, amplia la nissaga dels Ripoll ginecòlegs.

La major part de l’activitat mèdica, el doctor Ripoll la va realitzar a la torre del carrer d’Alfons XII. Construïda al tombar del segle XIX i XX, ocupava un ampli terreny amb façana als carrers d’Alfons XII, dels Madrazo i de Brusi. La torre, d’estil eclèctic i amb alguns detalls luxosos, va ser feta per encàrrec del matrimoni format per Ernesto Noble Barber, d’origen anglès, i Maria de las Angustias Malvido Nocedos, d’origen andalús. Segurament dedicat a l’esposa, el lloc era conegut com ‘Villa María’. El matrimoni va tenir tres fills, dels quals Clara Noble Malvido, es va casar amb el poeta Joan Maragall. En morir el matrimoni Noble-Malvido, a la ‘Villa Maria’ hi visqué Elvira Milans, vídua d’Ubaldo Noble, germà de Clara, que als pocs anys la va vendre.

La clínica del doctor Escayola

A finals dels anys vint, a l’edifici hi havia una residència per a malalts terminals que inclús comptava amb un tanatori per als difunts. Posteriorment, s’hi instal·là la clínica del doctor Escayola, traumatòleg, cirurgià i cofundador d’Especialidades Médicas Reunidas, fundada a finals dels anys vint, una de les primeres organitzacions assistencials de medicina privada de Barcelona. Els lectors em permetran una referència personal: l’any 1954 i en aquesta clínica, el doctor Escayola va enguixar-me la mà que em vaig trencar. Per aquest motiu, recordo l’ampli i senyorial hall d’entrada a la torre, amb una escalinata amb grans finestrals i una claraboia de vitralls al sostre que permetien molta lluminositat a l’interior de l’estança.

L’any 1958, Francisco de Asis Ripoll Fortuño, pare del doctor Ripoll, va comprar la torre perquè el seu fill hi exercís la medicina privada. Així, des de l’any 1958 fins a l’any 1975 la torre va ser la seu de la Clínica del Carmen. En cessar el doctor Ripoll les activitats professionals i durant dos o tres anys més, la clínica va continuar l’activitat sanitària, ara regida pels seus fills, també tocoginecòlegs. Posteriorment, la torre  va ser llogada, i l’any 1986 venuda, a la senyora Antonia Encarnación Sánchez, que amb el nom d’AENSA, hi establí un geriàtric, actiu fins a l’any  2003, aproximadament.

Finalment, la immobiliària Núñez y Navarro va comprar la finca, amb la intenció d’edificar-hi un bloc de pisos, actuació que no va poder fer perquè el terreny estava qualificat com a zona d’equipaments. Per això i a l’espera d’esdeveniments, la immobiliària va tapiar la torre i el jardí, per evitar el vandalisme. Malgrat això, la degradació del lloc va ser progressiva, fins a extrems indesitjables, sent aixopluc d’indigents i, fins i tot, un grup d’okupes se’n va apropiar, inconvenient que es va resoldre amb rapidesa per la forta reivindicació veïnal i per l’eficaç actuació policial.

Actualment, i si ho permeten els tràmits legals que realitza l’Ajuntament de Barcelona, l’edifici i el jardí esdevindran equipaments municipals per els veïns del barri de Sant Gervasi-Galvany. Si aquesta possibilitat arriba a bon fi, seria oportú que l’espai portés el nom del doctor Ripoll com a reconeixement públic de l’eminent metge que hi va exercir i també en homenatge a les dones que hi van ser ateses.

Jordi Llorach i Cendra és escriptor

Nota: Agraeixo les dades que m’ha facilitat Marc Ripoll, nét del doctor.

Per a més informació: www.gogle.es – “barcelona, villa maria, carrer dels madrazo amb alfonso XII”.