Història Natural de Sarrià-Sant Gervasi VII
Cristina Junyent
El mitjà urbà, en expansió contínua, cada any engoleix zones naturals de la perifèria que acaben formant part de la ciutat. Entre les parets dels edificis, moltes vegades llises; el sòl dur i impermeable, i el tràfec constant de persones i vehicles, sobresurt una quantitat de vegetació, el 70 % de la qual ha estat plantada i no és autòctona. En aquest entorn, els animals petits troben hàbitats en mosaic que poden aprofitar per a viure-hi. Molts ocells tenen dificultats per trobar llocs on fer nius en les parets llises dels nous edificis, però aprofiten les antenes com a talaies. Com nosaltres, s’han d’habituar a la contaminació, el soroll i el tràfic: un ocell de ciutat canta més fort que un de la mateixa espècie de camp. Generalment, no obtenen el menjar directament de les plantes, sinó dels residus que deixem o dels aliments que algunes persones els proporcionen, com passa especialment amb els coloms i els gats, s’han habituat a ser comensals nostres. Troben aigua en fonts públiques.
Tot i les dificultats, la ciutat acull una gran varietat d’animals i plantes d’orígens diversos, una part de la qual és autòctona. No només és poc coneguda; sinó que sovint no ens adonem de la seva presència. De vegades, els animals urbans són vistos com una molèstia o una anomalia, però formen part de la ciutat com qualsevol altre element. I cal distingir els indicadors de qualitat ambiental dels que s’han tornat plaga. Quan la diversitat d’espais on poden viure augmenta, l’efecte de les plagues es redueix i les condicions climàtiques extremes es tornen menys severes. El patrimoni de vertebrats de Barcelona inclou prop de 100 espècies autòctones, tres quartes parts de les quals són ocells. Moltes d’aquestes espècies estan protegides per llei, incloent-hi 55 espècies d’aus, 2 d’amfibis, 8 de rèptils i 7 de mamífers.
Els ocells que viuen a la ciutat varien segons l’estació: a l’hivern i a la primavera hi ha espècies diferents. Com Barcelona està situada en una ruta migratòria, rep ocells que hi fan una parada o simplement travessen el seu cel, com àguiles o cigonyes. Els falciots i els ballesters marquen els canvis de temporada, mentre que els ratpenats, amb el seu vol aparentment erràtic, apareixen entre la primavera i la tardor. Algunes de les aus urbanes tenen una importància notable per a l’avifauna catalana, com els bernats pescaires, ballesters, falcons pelegrins i gralles.
La proximitat de Collserola ha permès la sorpresa d’una guineu que ha baixat des de Collserola fins als carrers de la Bonanova. Però el que més arriba als barris de muntanya són molts ocells perquè els és fàcil trobar-hi aliment. Altres, resideixen permanentment a ciutat. Als parcs hi poden viure gamarussos; mussols, òlibes o xoriguers, poden niar a campanars. Les orenetes cuablanca nien als patis interiors d’illa. Pels murs trobem també rèptils com la sargantana i el dragó, útils per controlar la població de mosquits. Ocells com la cotxa fumada o la cuereta blanca s’enfilen pels murs per caçar insectes, i els estornells aprofiten les teulades per establir-se. Els pardals, adaptats a la vida humana des de fa mil·lennis, viuen de les restes que deixem. A Europa, n’ha disminuït la població un 60 %. Donar menjar a petits ocells és un plaer, evitant sempre que se n’aprofitin altres espècies grans, com garses, coloms o gavians, que s’alimenten sovint de les escombraries.
Entre els arbres dels carrers s’hi veuen insectes com el mosquiter comú. I hi poden nidificar mallerengues, estornells, xots, merles, gamarussos, garses, tudons, tórtores, verdums i gafarrons. Especialment a les palmeres hi viuen les cotorres. Entre les flors, plantades o silvestres, dels escocells, podem veure escarabats o abelles pol·linitzadores. A basses i estanys, especialment de parcs, s’hi poden trobar carpes i granotes. Si les tortugues abandonades permeten que els capgrossos sobrevisquin.
Algunes espècies han proliferat i superat altres d’autòctones, cosa que ha creat desequilibris i problemàtiques. Coloms, gats, senglars, cotorres, tortugues, peixos i l’escarabat morrut són objecte de gestió per part de l’Ajuntament amb l’objectiu de controlar les poblacions. Espècies com la cotorra argentina, la cotorra de Kramer, el rossinyol del Japó o la tortuga de Florida tenen comportaments invasors. Els coloms, comensals dels humans, troben restes de menjar en patis d’escoles. Els gats assilvestrats viuen en teulades, patis i carrers, i tot i no generar rebuig entre la població, són grans depredadors i afecten negativament les poblacions de petits animals. Les rates, que habitualment viuen al clavegueram, a vegades surten a buscar escombraries i residus orgànics; se les ha vistes rosegant pinyes als arbres.
També cal mencionar els gossos, abans necessaris per a tasques de vigilància o pasturatge, avui principalment animals de companyia. I altres que també ens acompanyen en l’interior dels edificis, alguns dels quals són paràsits com polls, o desagradables comensals com paneroles, formigues o tèrmits. Per a qui vulgui conèixer més sobre la biodiversitat urbana, es pot consultar l’Atles de Biodiversitat de Barcelona. Per identificar ocells del districte, recomanem les fitxes elaborades pel Mapa Verd de Sarrià, preparades a partir de les de l’Institut Català d’Ornitologia. Conèixer els animals urbans ajuda a fomentar-ne la conservació, millorar l’equilibri ecològic de les ciutats i sensibilitzar sobre la seva importància en l’entorn urbà. Només cal fixar-s’hi i és molt divertit.
