La fi de l’abundància

Acabem el mes d’agost amb un índex d’inflació del 10,4 %, quatre dècimes per sota de l’anterior mes de juliol. Aquestes dades no es donaven des del 1984. Des del passat mes d’abril, els preus no han parat de créixer. Els efectes de la covid des de febrer del 2021 i l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna el febrer del 2022 són els principals culpables d’aquest desenfrenat increment de preus. Lideren l’encariment els productes energètics: l’electricitat, el gas i els carburants, i els segueixen els productes alimentaris, la restauració i, en aquests últims mesos, el turisme. Tots són productes i serveis de primera necessitat. Aquest alt nivell d’inflació té una relació directa amb els salaris i les pensions i hi repercuteix: comportarà haver d’actualitzar els convenis salarials i les pensions amb un increment que pot ser important.

Quan acabarà aquesta escalada de la inflació? Difícil de respondre i de fer una previsió. Sí que podem dir que la incidència dels confinaments per la pandèmia de la covid en l’índex de la inflació de preus és quasi i pràcticament nul·la: la forta incidència en l’encariment dels preus actual i en general en el comportament de l’economia és per la guerra Ucraïna-Rússia. Portem quasi set mesos de conflicte i no es veu la fi: politòlegs experts no s’atreveixen a pronosticar una data final del conflicte. Rússia és el primer productor de gas natural del món, del qual el 78 % es ven a Europa; el tercer productor mundial de petroli; té les principals mines de níquel, or i plom; és líder en el cultiu del blat, civada i sègol, i té els boscos més grans del món (Sibèria) i, per tant, és el principal productor de fusta. Ucraïna és el graner d’Europa amb una elevada producció de blat i oli de gira-sol —el 70 % de la producció mundial— i abasteix i alimenta bona part dels països de l’Àfrica.

Una inflació desbocada —els últims tres mesos, superior al 10%— és el pitjor enèmic de l’economia. No hi ha solucions fàcils i indolores: la inflació redueix el poder adquisitiu i afecta molt especialment les classes més baixes. També afecta la política: tomba governs i alimenta populismes. Tant la Reserva Federal dels EUA com el Banc Central Europeu (BCE) han pres mesures per frenar la inflació apujant els tipus d’interès. El BCE, fins a l’1,25 %. El preu del diner del BCE mai havia sigut tan alt. Davant aquesta situació econòmica mundial, tots els líders polítics es mostren prudents i a la vegada molt preocupats per intentar buscar solucions alternatives per reduir la inflació.

Acabo aquest article amb una declaració que va fer el president de França, Emmanuel Macron, el passat 24 d’agost i que es podria fer extensiva per tot el món: “Adverteixo que venen mesos difícils, i per això demano a la població fer sacrificis. Ens trobem en un punt d’inflació de cara un hivern difícil a conseqüència de la guerra Rússia-Ucraïna i els efectes del canvi climàtic, per la qual cosa preveig escassetat de recursos i un augment dels costos de l’energia elèctrica”.

Joan Buscà i Ambrós és economista