Joan Solé
Fa un parell de setmanes, en una conversa entre amics, vaig fer la pregunta política de la nit: “què, ja sabeu què votar el 24 de maig?”. La seva reacció, lluny de sorprendre’m, va confirmar el desengany que molts joves tenen amb la política. “Què toca votar ara?”. Per als qui seguim la política activament i tenim tendència a parlar de tot amb tothom, sabem que aquesta resposta sol ser de manual cada cop que hi ha eleccions europees. Malgrat que les eleccions municipals són l’expressió més local de la política, no deixa de ser curiós que registri uns percentatges de participació que voregen el 50% com a les eleccions les europees, la representació que podem considerar més llunyana en el ventall electoral. Si a les municipals del 2011 va votar el 53% dels barcelonins, a les europees ho va fer el 48,47%.
El joves i les eleccions municipals del 24 de maig
L’actitud dels joves davant la cita electoral d’aquest 24 de maig no és independent de la xifra d’abstenció. Parlem d’un sector de la societat que se la defineix com “la generació més preparada”, i que per contra registra un 40% d’atur en la franja d’edat de 20 a 24 anys i del 69,7% en el grup d’entre 16 i 19 segons l’enquesta de població activa de l’Idescat. Un gruix de població que es forma professionalment envoltada de precarietat i ofertes de feina que ridiculitzen la formació que han rebut. Un context que afegeix el còctel d’un marc polític que els sembla llunyà, ple de corrupció i, el que és més determinant, sense cap opció al canvi. Desconnecten de les institucions però arriben a manifestar-se amb aquells moviments que els fan imaginar la possibilitat de regenerar la situació. S’identifiquen amb el sobiranisme perquè veuen la possibilitat de constituir un nou Estat socioeconòmicament millor i que brindi noves oportunitats. Especulen amb l’opció del canvi amb els qui parlen de “castes” perquè quadra amb el que pensen, fins que el discurs esdevé còpia del clàssic i només detecten el canvi en l’aspecte.
Mentre que és relativament senzill pronosticar que a les eleccions catalanes del 27S hi haurà un grau de participació elevat per l’oportunitat que brinden d’un canvi real, per a les municipals em temo que es repetirà la tònica de les últimes convocatòries. La “generació més preparada” està fastiguejada per la situació i es mourà definitivament quan detecti que hi ha un canvi real, és possible que es reservi la mobilització per setembre, quan la cita electoral vindrà acompanyada de la Diada nacional i, en el cas de Barcelona, d’una Festa Major reivindicativa.
www.joansole.cat és periodista
