Història
Enric Móra
Vil·la Cecília és un edifici que es troba als jardins que porten el mateix nom, al costat dels jardins de Vil·la Amèlia. Està situat entre els carrers Santa Amèlia, Eduardo Conde i Cardenal Vives i Tutó. Originalment, era una finca agrícola coneguda com “Cal Noyu”, i un dels accessos era precisament pel carrer Cardenal Vives i Tutó. Durant els primers anys, Vil·la Cecília va ser testimoni del Sarrià pagès, com el veí Can Canet de la Riera, on es conreaven cereals, entre altres cultius.
El 1909, l’empresari Eduardo Conde va comprar la finca amb la intenció de convertir-la en residència d’estiueig. Va fer enderrocar la casa que hi havia i en el seu lloc en va fer construir una de nova, que és la que coneixem actualment. Se n’encarregà l’arquitecte Leocadio Olabarria. En principi, comptava amb dues plantes, a les quals, el 1914 se’n va afegir una tercera. A la casa li posà el nom de “Quinta Cecília” en homenatge a la seva dona, Cecilia Gómez del Olmo, que havia mort feia poc. En un proper número de la revista (dins d’aquesta secció) parlarem d’Eduardo Conde amb una interessant biografia. Madrileny que va anar a Cuba fent fortuna, al tornar fixà la seva residència a Barcelona. Fou impulsor d’un dels comerços més populars de la ciutat i dona nom a un carrer del barri.
L’any 1969, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la finca. La creació del carrer Santa Amèlia la separava dels jardins de la Vil·la Amèlia, que es trobava al costat, en terrenys de la finca de la família Girona. Encara que en aquell moment tota la superfície estava definida com a zona verda, la part superior va ser requalificada com urbanitzable. Als anys 70, la lluita dels veïns de Sarrià, encapçalats per l’Associació de Veïns de Sarrià, va evitar que es perdés: només es va urbanitzar la part tocant al carrer Riu de l’Or. Entre el 1979 i el 1981 els veïns van ocupar l’edifici. El 28 de gener de 1983, es va fer la primera inauguració oficial com a centre cívic, però problemes estructurals importants al terrat obligaren a tancar l’edifici. Finalment, el 4 de setembre de 1986 se celebrà la inauguració definitiva del Centre Cívic.
Al mateix temps, s’inauguraven els jardins que l’envolten. Els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elias Torres reberen el premi FAD pel seu disseny. En destaquen el laberint, l’estany amb la figura “Ofèlia ofegada” i les portes de ferro modernistes de les dues entrades. Al jardí trobem diverses tanques vegetals de xiprer, pitòspor i llorer, que dibuixen camins, placetes, rampes i escales. Trobem també palmeres, xiprers, plàtans, un vell garrofer, un conjunt de pebrers bords, pins blancs, pinyoners i un arbre ampolla.