Opinió
Jordi Roviras i Cristina Garcia
Se’ns comença a conèixer com la indoor generation, ja que passem més del 90% del nostre temps en espais interiors: a casa, a l’escola, a l’oficina, al gimnàs, etc. I a més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa anys que alerta que els interiors dels habitatges estan entre cinc i deu vegades més contaminats que l’exterior. Aquests nivells de toxicitat esdevenen principalment dels materials que s’utilitzen en la construcció —com pintures, laques, vernissos, productes sintètics d’origen plàstic, coles i adhesius amb formaldehids, entre molts altres—, els productes de neteja, les instal·lacions elèctriques i les xarxes sense fil. I a tot això, cal sumar-hi tota aquella contaminació que ens arriba des de l’exterior (CO, CO2, nitrats, pesticides, etc.). Tot plegat repercuteix en una mala qualitat de l’aire interior que, generalment, acaba provocant greus afeccions a la nostra salut.
Molts d’aquests agents tòxics que trobem en un espai interior els podem classificar em biològics (fongs, llevats i bacteris), químics (formaldehids, radó, COV, COP) i físics (el camp magnètic natural terrestre i les fonts de radioactivitat ambiental provinents, majoritàriament, de les antenes de telefonia, repetidors urbans, xarxes sense fil i les instal·lacions elèctriques). La gran majoria poden evitar-se, o reduir-ne l’exposició a través de l’arquitectura i la construcció realitzada sota paràmetres saludables i bioconstrucció. En destaquem a continuació alguns dels aspectes més importants:
• Fer un estudi de geobiologia del lloc. Això ens permetrà plantejar la distribució interior evitant les zones geopatògenes i col·locant els dormitoris en aquells espais més protegits.
• Utilitzar materials d’origen 100 % natural. Cal donar prioritat a aquests materials, no només perquè són lliures de tòxics, sinó perquè en general presenten una gran capacitat higroscòpica i higrotèrmica (capacitat de regular el nivell d’humitat relativa i temperatura interior). Així s’evita l’aparició de fongs i bacteris a causa de les humi- tats per condensació.
• Aconseguir la màxima il·luminació i ventilació natural dels espais. En funció de la ubicació i configuració de l’habitatge, disposem de sistemes renovació de l’aire, ventilació forçada amb filtres Hepa o, inclús, sistemes de purificació de l’aire.
• Executar unes instal·lacions elèctriques biocompatibles, mitjançant una bona presa de terra amb una emissió inferior als 6 Ω, utilitzant cablejat de tipus apantallat en els dormitoris i evitant que passi per darrere del capçal del llit.
Aquests quatre aspectes, entre molts d’altres que anirem apuntant en futurs articles, poden executar-se en projectes d’obra nova i de reforma. Per això, la nostra arquitectura combina els principis de sostenibilitat i eficiència energètica amb els de la bioconstrucció i l’arquitectura saludable. Creiem que és essencial pensar més enllà de l’estètica i la funcionalitat, per construir espais realment saludables i confortables que millorin la qualitat de vida de les persones.
Jordi Roviras Miñana i Cristina Garcia Castelao són socis fundadors de Roviras Castelao Arquitectura SCP i professots de UIC Barcelona School of Archiceture
