Opinió
Glòria Vilalta
Què és la radioactivitat?
La radioactivitat és una propietat del material, del nucli dels seus àtoms. Parlem d’isòtops per referir-nos a àtoms d’un mateix element químic amb el mateix nombre de protons i diferent nombre de neutrons. Si els seus nuclis perden neutrons amb el temps, s’anomenen isòtops inestables o radioactius. Aquests es desintegren formant nous isòtops i emetent radiacions en forma de partícules -alfa, beta, protons i neutrons- o de radiació gamma. Aquesta radiació s’anomena ionitzant, ja que pot arrancar electrons dels àtoms que l’envolten i formar ions. Quan una radiació és ionitzant, té efectes sobre la salut. Això ho tenim clar amb els raigs X.
La radioactivitat segueix un decreixement exponencial. Ara hi ha menys radioactivitat que fa milers d’anys, la radiació sempre decreix, però mai és zero, sempre estem envoltats de radiació; tenim radiació en la terra, en la natura i també en nosaltres, sobretot en els nostres ossos.
De la radioactivitat natural que rebem, aproximadament un 50% és del gas radó. La resta, la trobem principalment en els raigs còsmics del sol i d’altres estrelles, en la radiació gamma de l’escorça terrestre, en l’aigua i en els aliments.
El gas radó
El gas radó (Rn 222) es forma per desintegració del radi, un altre isòtop radioactiu (Ra 226), que a la vegada té l’origen en la cadena de descomposició de l’urani (U238).
Té, doncs, un origen natural, i el podem descobrir en l’escorça terrestre a partir del radi.
És un gas natural, inodor i incolor, que sempre estem respirant. En l’aire lliure no és perillós; el problema sorgeix quan hi ha concentracions elevades degut a les pràctiques constructives. Per ordre d’importància, el gas radó que es troba en l’interior dels edificis prové de la terra que hi ha a sota, dels materials de construcció i de l’aigua (el radó és molt soluble en aquest mitjà).
Això fa que els llocs més probables on s’acumuli el gas radó siguin els garatges o plantes baixes, però el podem trobar també en pisos més elevats. Les esquerdes, les canonades, els subministraments, etc., el poden portar lluny del seu focus. Cal tenir en compte que és molt més petit que un virus!
Actualment, és la segona causa de càncer de pulmó – seguint al tabac – i, per tant, és important considerar-lo si volem prevenir. Estar exposat a gas radó no significa haver d’agafar un càncer, però augmentarà la seva probabilitat, com ho fa qualsevol pràctica o espai no saludable.
Una bona ventilació ajuda, tot i que no sempre és suficient o la millor opció. Per prevenir i tenir la certesa que no estem subjectes als seus efectes, s’aconsella sempre una mesura i posterior anàlisi per part de professionals.
Avui, el codi Tècnic de l’Edificació obliga la seva mesura en edificis de nova construcció i en les seves ampliacions, canvis d’ús o reformes.
Existeixen uns mapes de les zones amb més contingut, però només serveixen com a referència. Cal tenir en compte que a Espanya només s’han fet 12.000 mesures, mentre que a un país com Bèlgica, molt més petit, se n’han fet 80.000 i a Gran Bretanya, un milió.
Pel benestar i salut de tots, seria bo començar a tenir-lo present!
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, feng shui i benestar personal
