Opinió
Roser Díaz
Paraules sense dir, abnegades.
Mirades de tendresa, estimades.
Les il·lusions compartides,
les complicitats afegides
en el món de la infantesa,
adolescència, maduresa,
fins que ens separem un dia.
El consell sempre precís,
la rialla més estesa,
l’aixopluc més agraït
quan arriba la tempesta.
Publicitat
On desapareix l’orgull,
on recala la fermesa,
on mai governa la nit,
on la llum sempre és tan neta.
Mans que ensenyen a estimar,
cor on cap tota una vida,
el primer rostre que veig
I l’últim que el cor oblida.
Dies feliços d’ahir,
teixits amb records eterns,
si passen anys i els camins
ens porten per llocs incerts
sempre viuràs al meu cor
on guardo els nostres secrets.
Roser Díaz.
Dia de la mare del confinament, 3 de maig del 2020
