Societat
Jesús Mestre
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant BIMSA i Parc i Jardins, començarà aquest estiu l’execució del projecte “Millora del parc de l’Oreneta”. S’hi dedica un pressupost important, proper a dos milions d’euros. Aquest parc és molt estimat i usat per la gent de Sarrià i de la resta de la ciutat, i una inversió tan notable ha sorprès part del veïnat, sobretot l’Associació de Veïns i els grups ecologistes.
El dijous 27 de maig, es va fer una visita al parc amb la participació del gerent de Parcs i Jardins, Francesc Jiménez; el redactor del projecte i director de l’obra, Mario Gutiérrez; el conseller de BComú, Joan Manel del Llano; i tècnics de Parcs i Jardins, BIMSA i del districte de Sarrià–Sant Gervasi, a més de veïns del barri. L’actitud i les explicacions tant de Jiménez com Gutiérrez van tranquil·litzar molt i, d’alguna manera, van compensar la poca sensibilitat ecològica que semblava transmetre el projecte executiu. Jiménez i Gutiérrez es van mostrar molt flexibles en l’execució de les obres i van declarar-se favorables a les propostes del veïnat com per exemple no tallar cap arbre o mantenir la mina de la que raja aigua. També es va quedar per fer una nova reunió en el parc, a finals del juliol, quan es preveu que s’hagin iniciat les feines. Serà el moment de posar a prova la col·laboració entre municipi i veïnat.
El parc del Castell de l’Oreneta està situat sobre el turó de Bellavista, un indret forestal amb un desnivell de 80 metres entre els dos punts més extrems. Es va obrir al públic l’any 1978, després que l’Ajuntament adquirís les antigues finques Bonavista, de la família Milà, i del Castell de l’Oreneta, que havia estat propietat de les famílies Tous i Sant. Però aleshores era de la Creu Roja, que volia construir un hospital. En total consta de 17 hectàrees.
Amb el pas del temps, i amb deficiències de manteniment, l’erosió s’ha convertit en el principal problema del parc, cosa que el projecte actual vol corregir. L’orografia del terreny i el trànsit de vianant i ciclistes comporten erosió, així com les aigües pluvials que ensorren talussos i degraden els camins. A excepció de l’entrada pel carrer dels Esports, no hi ha cap xarxa de drenatge ni de recollida d’aigües pluvials, per la qual cosa l’aigua de pluja circula lliurement pels pendents, camins i talussos. Les arrels de molts arbres queden al descobert i els camins erosionats es desdibuixen i empenyen a la gent a campar lliurement fora dels circuits establerts, cosa que propicia la formació de múltiples corriols sense control que impedeixen el creixement d’un sotabosc estable.
Del projecte, però, es troba a faltar un Plànol Topogràfic actualitzat i un estudi geotècnic. Tampoc inclou cap actuació en relació amb el patrimoni arquitectònic i hídric del parc. Només esmenta la conveniència de tancar perimetralment les diferents construccions antigues, en un lamentable estat de conservació, i no es preveu la restauració de l’antiga xarxa d’aprofitament d’aigües, amb diverses mines, fonts i bas- ses que, excepte en un cas, no està previst recuperar. El Jardí ha demanat opinions sobre el projecte a diversos agents implicats.
Repartir millor els diners atenent totes les necessitats del parc
Eduardo Saiz, biòleg i membre de la Junta de l’AV Sarrià
Les vocalies de Medi Ambient i d’Urbanisme de l’AV de Sarrià s’han implicat a fons en aquest projecte. Hi havia preocupació per l’oblit absolut de la bassa de reg existent que, d’acord amb Ecologia Urbana de l’Ajuntament, es planeja convertir en reservori de biodiversitat des de fa gairebé tres anys. Aquesta qüestió sembla resolta.
En general, la millora atén únicament dos aspectes dels molts que requereixen solució, i encara així no estem segurs que les accions que es facin (pavimentació de camins, malbaratament d’aigües, tala per necessitat…) respectin el criteri de conservació natural que preval entre els veïns. I donat aquest significatiu pressupost, no es podria repartir millor els diners atenent a totes les necessitats de parc? No es diu res en el projecte de restaurar o dignificar les antigues fonts ornamentals, les cisternes, les mines d’aigua (aprofitant a més les seves aigües, que brollen ara de forma contínua a causa, probablement, de l’alteració de la capa freàtica per la recent urbanització pròxima), l’adaptació de la bassa de reg com a reservori d’amfibis i plantes aquàtiques, esmentada abans, en coherència amb els plans de preservació de la biodiversitat d’Ecologia Urbana. O la restauració d’escales i altres estructures arquitectòniques que formen part del patrimoni cultural i històric contingut al parc; cartelleria informativa i didàctica; eliminació de restes metàl·liques perilloses en els petits camins, etc.
Entenem que no podem desaprofitar aquesta oportunitat d’inversió al Parc de l’Oreneta sense valorar detingudament entre tots la totalitat de les seves necessitats.
Considerar l’Oreneta un parc forestal històric
Jordi Bigues i amigues i amics del parc forestal del Castell de l’Oreneta
Aquest nou projecte de pavimentació de camins ens fa adonar de la necessitat de posar en relleu que el parc del Castell de l’Oreneta de Sarrià no és un jardí ni un parc urbà. És un parc forestal històric, que va ser segregat del que ara és el Parc Natural de la Serra de Collserola. Juntament amb el bosc de Can Sentmenat, constitueix el bosc forestal de Sarrià de Munt que acosta el Parc Natural a la ciutat, sota la cota de la carretera de les Aigües i per sobre de la Ronda de Dalt.
Per tot això creiem necessari:
1. Conèixer les obres que es volen fer al Parc amb detall per poder valorar la magnitud de l’impacte i la idoneïtat. Valorem positivament el passeig del 27 de maig, i esperem que es mantinguin els contactes.
2. Restaurar el patrimoni hidràulic del Parc del Castell de l’Oreneta: les mines d’aigua, les fonts ornamentals, les basses i els sortidors. Mantenir una zona amb aigua per a la fauna, naturalitzar la bassa i valorar l’aprofitament de l’aigua de la mina.
3. Restaurar el patrimoni arquitectònic: les restes del Castell, les escales, els murs, els bancs i l’aqüeducte del darrere de la mina de Can Caralleu.
4. Consensuar les zones de mobilitat al parc per guiar el passeig dels visitants a través de l’espai, i fer-ho sense malmetre més arbres. Valorar la limitació de la circulació de les bicicletes de muntanya. La mobilitat al parc és un acord indispensable previ a qualsevol obra.
5. Protegir el sotabosc per mantenir la biodiversitat de l’espai. Eliminar pràctiques de gestió impròpies d’un entorn forestal (com ara retallar els arbustos per aconseguir formes ornamentals o plaguicides químics de síntesi).
6. Que el parc del Castell de l’Oreneta torni a formar part del Parc Natural de la Serra de Collserola.
7. Revisar el Pla General Metropolità per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI.
L’acord és possible i necessari, i pot reunir a moltes persones de diferent sensibilitat. El primer pas: suspendre la tramitació de les obres.
Camins de sauló sòlid i patrimoni arquitectònic
M. Josep Tort, especialista en parcs i jardins i col·laboradora d’El Jardí
El projecte de pavimentació de tots els camins amb “sauló sòlid” pot ser una bona alternativa, tot i que les empreses subministradores d’aquest tipus de paviment no ofereixen garanties a llarg termini. També cal valorar que alguns camins transversals estan ben consolidats i no caldria malbaratar recursos.
Actualment, el conjunt d’elements arquitectònics mig enrunats del parc s’ha deteriorat molt. Un gran nombre de murs i escales que es van construir per salvar el desnivell del terreny i augmentar la superfície cultivable presenten símptomes d’esfondrament. Aquest deteriorament s’estén en molts indrets del parc i dona una imatge de deixadesa que s’hauria de revertir amb urgència.
Altres elements arquitectònics i decoratius es troben en similars condicions. Tal és el cas del conjunt de construccions relacionades amb l’aigua com els safareigs, les basses o les fonts ornamentals com la que hi ha davant l’esplanada del castell que abocava l’aigua a una gran bassa, actualment plena de terra. Es tracta d’una font bastant ben conservada que està construïda amb maó massís i té un revestiment decoratiu amb pedretes de rocalla de colors diferents.
Les escales d’accés, el banc circular i la tauleta central del que havia estat un templet o marquesina amb una cúpula avui inexistent, estan revestits amb el mateix sistema de petits còdols, pedretes o trencadís formant dibuixos. La base que sustenta el templet està degradada, amb un munt de rocs descalçats i escampats pels voltants. Hi ha altres restes similars a altres parts del parc.
Cal destacar també l’era circular pavimentada amb cairons de terra-cota i envoltada per un petit muret de totxo massís parcialment enderrocat. I, molt a prop d’una mina que allibera un rajolí d’aigua, hi ha un pont tipus aqüeducte mig enderrocat que conserva magnífic un arc de mig punt. Per restaurar aquests elements, una possible estratègia seria implicar les escoles de conservació i restauració del patrimoni arquitectònic en el projecte, amb la finalitat que poguessin liderar i treballar in situ el projecte de restauració.
