Notícies de Sant Gervasi
Maria Antònia Font
El dijous 29 de novembre, hi va haver Consell de Barri de la Bonanova, que com és habitual es va fer a Vil·la Florida. En aquesta ocasió, s’havia convidat Rosario Jiménez, metgessa de família del CAP Sant Gervasi, que va venir en nom de la Comissió de salut comunitària. Indiquem esquèmaticament els punts principals de la seva exposició.
Per començar, la Rosario va advertir que el 80 % dels factors que contribueixen a tenir bona salut no deriven de la consulta mèdica, sinó de l’entorn físic i psíquic de la persona. El CAP Sant Gervasi atén un 23,7 % de la població de Sarrià – Sant Gervasi. Respecte a la mitjana de Barcelona, el nostre districte es caracteritza perquè hi viuen pocs immigrants amb dificultats socioeconòmiques i per la quantitat de persones grans en general i molt grans (majors de 90 anys) en particular. Així mateix, mentre que un 35 % dels habitants de la ciutat disposen d’assistència privada, al nostre districte el percentatge és del 72 %.
Hi ha força persones que de grans perden l’estatus econòmic de què havien gaudit i no s’atreveixen a demanar ajuda als Serveis Socials. A més, molta gent gran, a més, se sent sola: els fills, si no viuen lluny, treballen massa hores.
Un altre problema detectat és que els serveis sanitaris públics queden lluny per a molta gent. L’orografia del Putxet tampoc ajuda als desplaçaments. No debades, el CAP Sant Gervasi és a tocar de Vallcarca. I, justament per l’orografia, hi ha ciutadans que no se senten prou segurs.
D’altra banda, falten espais per a gent jove, que a més té dificultats per independitzar-se a Sant Gervasi. Tanmateix, tan bon punt poden, els joves emancipats tornen a establir-se al barri. És per això que s’hi veuen tantes famílies amb nens petits.
Finalment, la metgessa Jiménez va apuntar que les zones verdes són molt ben valorades, i que contribueixen al benestar de les persones que els tenen a prop. I també que la mitjana de ciutadans amb sobrepès és inferior a la mitjana de Barcelona, però en canvi el percentatge de dones fumadores és més alt. Qui vulgui accedir a l’informe complet, pot consultar-lo.
La segona part del Consell de Barri va tractar sobre la mobilitat amb moto i amb patinet i vehicles de la mateixa família. Van dir el que ja sabem: que les voreres són estretes i que la prioritat ha de ser sempre per al vianant, i que a les nits els veïns que no tinguin plaça de garatge haurien de poder aparcar la moto. A més, es va suggerir l’ús d’aparcaments soterrats per a les motos a un preu raonable.
Pel que fa al torn obert de paraules, les qüestions principals van ser les següents: Fins a quin punt és acceptable que al carrer de Teodora Lamadrid hi hagi un centre de cannabis? Per què es posen entrebancs a la tinença d’animals quan són l’única companyia per a molta gent gran? Per què no es fa un manteniment continuat de la plaça de Rosa Sabater i del jardinet passatge de Maluquer, igual que es fa amb el parc de Joan Reventós (a les Tres Torres). Quantes denúncies s’han fet realment de la mala convivència entre gossos i persones? Les respostes, com sempre, van ser bastant elàstiques, per dir-ho d’una manera flexible.
En conclusió, tot plegat demana més civisme que normativa: la teoria no s’aplica i la pràctica sovint replica la teoria.
