Turó Parc
Roser Díaz Martín
Diu la llegenda que quan Sant Gregori va arribar a Neocesàrea, només hi havia disset cristians, i quan va morir només hi quedaven disset pagans. L’església de Sant Gregori que deu el seu nom al bisbe Gregori Modrego, qui la va crear, i el seu cognom a la gran quantitat de miracles que va fer el sant (Taumaturg vol dir miracler), és l’actual parròquia del Turó Parc. Va ser fruit del projecte de Bartomeu Llongueras, començat el 1945 i rectificat al 1982. Però fins el 1995 l’església no es va considerar del tot acabada. Sortida d’un llibre del Renaixement, amb frontons i decoracions italianitzades, com un far enllumena la plaça des dels vitralls del seu cimbori. Dins, la magnifica cúpula ens transporta a la Florència del segle XVI. Simbologia d’una il·lusió feta realitat, com si un temple de la Roma pagana esdevingués cristià ¿Pot ser un altre miracle del sant?
Fotografies de Roser Díaz Martín
Un capvespre de Nadal
Roser Díaz Martín
Cantant les campanes, són les set del vespre.
Foscor i serenor esmicolades entre ponsèties roges
Silenci al carrer.
Mentre els arbres, embolcallats amb llums blanques
s’abriguen de la fredor de la nit.
L’església, arrodonida, potent, amb els seus vitralls enllumenats,
acull els feligresos.
Sant Gregori Taumaturg, l’home dels mil miracles, per sempre viu,
viu amb nosaltres,
Les melangies, avui més dolces
i més punyents que mai, ens acotxant.
El nen, dins del bressol de fusta, ens somriu,
confident un any més dels nostres desitjos.
Pregaries del capvespre de Nadal.
Alegries, joies, solituds, agredolç sentiment.
El mossèn, llegeix l’Evangeli.
Déu és nat
De cop i volta, la plaça deserta i muda, s’omple de veus i de rialles.
Sortim de l’ofici, i com infants,
mirem una altra vegada al cel,
confiats que aquest any l’estel de la felicitat lluirà per sempre.
