Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
Cap a l’any 1860, quan ja s’albira el creixement de Sant Gervasi de Cassoles, l’Ajuntament se sent limitat en el vell edifici de la plaça Bonanova, conegut com “El Mesón”, i es va proposar traslladar les cases consistorials a la part central del carrer Major (avui Sant Gervasi de Cassoles), entre els carrers Arimon i Sant Màrius, però a la banda de la riera de Sant Gervasi, just al punt on es trobava amb el torrent de Castanyer.
Aquest projecte necessità vint anys per poder-se fer, però finalment el 1884 s’inaugurava el nou Ajuntament amb les escoles, l’escorxador i un espai regularitzat on els mercaders i pagesos podien posar parada. Davant de l’Ajuntament es va deixar prou espai per fer-hi una plaça, que va rebre el nom de Constitució en honor a la Constitució de 1869. La urbanització de la plaça va reforçar el carrer Major com a eix central de la vila i definí un nou centre polític, econòmic i social, prudentment allunyat de la parròquia.
Amb l’annexió a Barcelona va caldre canviar el nom de la plaça (hi havia més d’una plaça que tenia el nom de Constitució), i l’Ajuntament barceloní el 1907 decidí posar-li el nom de Frederic Soler en honor al poeta i dramaturg d’èxit, també conegut com a “Serafí Pitarra”. Cal esmentar que aleshores encara vivia un altre Frederic Soler, alcalde de Sant Gervasi entre els anys 1885 a 1887 —i, per tant, un dels primers usuaris del nou Ajuntament—, però no se li podia dedicar la plaça ja que va morir el 1908.
La plaça i la seva rodalia va millorar notablement amb la construcció del nou mercat cobert, l’any 1912. Més endavant, a partir dels anys vint, les obres del carrer Balmes van soterrar la riera de Sant Gervasi, de manera que la zona va disposar d’un altre accés. Finalment, l’any 1964, es va enderrocar l’Ajuntament i el mercat, per fer-ne un de nou, més modern, que és el que hi ha actualment.
La fotografia, cedida pel Bar Restaurant Hidalgo, mostra a vista d’ocell el mercat, la façana posterior de l’Ajuntament i la plaça de Frederic Soler tal com eren a mitjans dels anys cinquanta. A l’esquerra de la imatge es veu l’entrada a la fàbrica de perfums Icart.
