Publicitat

La plaça de Joaquim Pena

Pena va ser un musicòleg i crític musical barceloní, considerat l'iniciador i el director del moviment wagnerià a Barcelona

spot_img

Publicat el 16.4.2019 10:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre

La Via Augusta divideix en dos el barri de les Tres Torres. El carrer Castellnou i la plaça de Joaquim Pena, a la part sud, configuren l’eix de caràcter més comercial. Aquest barri va néixer a principis del segle XX, quan es va començar a urbanitzar la finca de la Nena Cases, que, aproximadament, anava des de l’avinguda del Carril (Via Augusta) fins a l’actual Clínica Corachan. L’antiga casa senyorial encara es manté en funcionament, ara com a Oratori Sant Felip Neri.

Cap a 1930, s’havia consolidat un nucli de poblament entorn de la plaça de Llevant, tal com es coneixia aleshores la plaça, amb una part d’habitatge més popular sota mateix dels tallers dels Ferrocarrils Catalans fins a la plaça, i amb torres i cases unifamiliars a la resta del territori. Era un barri que quedava força aïllat de Sarrià, ja que pel nord les vies del ferrocarril impedien el pas, excepte per l’estació de les Tres Torres, i per ponent hi havia la riera de Gardenyes, amb un barranc profund a l’altura dels Salesians. L’únic pas era pel carrer Maria Auxiliadora.

Publicitat

El canvi de nom de la plaça, de Llevant a Joaquim Pena, va ser a principis dels anys cinquanta. Joaquim Pena i Costa va ser un musicòleg i crític musical barceloní, considerat l’iniciador i el director del moviment wagnerià a Barcelona, on fundà l’Associació Wagneriana per difondre la música i les idees de Wagner. Pena va viure els darrers anys de la seva vida a la plaça, on va morir l’any 1944.

Un altre il·lustre habitant del barri va ser el poeta Joan Vinyoli, que vivia al carrer Castellnou, molt a prop de la plaça on encara hi ha un bar que era molt freqüentat pel poeta. L’única torre que queda a la plaça era l’habitatge de l’enginyer Josep Maria Puchades, director del Servei Cartogràfic de Barcelona i amic dels geògrafs Pau Vila i Josep Iglésies. En aquesta casa s’hi van fer moltes tertúlies sobre geografia.

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf
spot_img

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

Una revista francesa de decoració “art nouveau” va ser font d’inspiració per decorar la Casa Tosquella

L'article que va inspirar aquesta pintura va ser editat l'any 1905, on es poden observar tres peces dissenyades per Maurice Dufrêne

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí